jueves, 17 de septiembre de 2020

A TRAVÉS DEL SENDER│ A TRAVÉS DEL SENDERO

Imagen FB de Pere Bessó




A TRAVÉS DEL SENDER

 

 

 

Corria per aquell sender amb la seua transitorietat dolorosa:
Era, potser, l’afluent de l’aigua que desemboca
i es perd en tocar la deshora, pluja immòbil que frega els ulls.
En la brevetat de les hores,
la pedra impassible reduïda a carronya, o os d’udols.
Què ens sobreviu després del suplici de la tragèdia? Sempre
hi ha aquest joc d’haver segut sense ser, d’anar sense avançar
entre diverses màscares d’oblit: tot es redueix, llavors,
a les travessies de la despulla a la mitjanit.
En la saviesa de la creu, ens convertim en cresol de paradoxes.
Així, el sender deixa de ser el paradís somiat per a esdevindre
somni atàvic, ràfega de sal en l’ull de la fullaraca.


 Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

.Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 


A TRAVÉS DEL SENDERO

 

 

 

Corría a través de aquel sendero con su transitoriedad dolorosa:
Era, quizás, el afluente del agua que desemboca
y se pierde al tocar la deshora, lluvia inmóvil que roza los ojos.
En la brevedad de las horas,
la piedra impasible reducida a carroña, o hueso de aullidos.
¿Qué nos sobrevive después del suplicio de la tragedia? Siempre
Hay ese juego de haber sido sin ser, de andar sin avanzar
entre diversas máscaras de olvido: todo se reduce, entonces,
a las travesías del despojo en la medianoche.
En la sabiduría de la cruz, nos convertimos en candil de paradojas.
Así, el sendero, deja de ser el paraíso soñado para convertirse
en sueño atávico, ráfaga de sal en el ojo de la hojarasca.
.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


 

No hay comentarios: