ENTRE ELS DOS COSSOS, UN RIU

Imagen FB de Pere Bessò

ENTRE ELS DOS COSSOS, UN RIU

Entre els dos cossos un riu ens ofereix la seua veu l’infinit de música a la boca el llibre obert dels pits en la llum: el temps ens descorda el desig justament quan els ulls callen el seu sucre i la molsa clama les meues feixugueses (ja en els límits i sense lligams les estelles de llevat de la tendresa i la seua fisonomia de gebrada.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ENTRE LOS DOS CUERPOS, UN RÍO

Entre los dos cuerpos un río nos ofrece su voz el infinito de música en la boca el libro abierto de los senos en la luz: el tiempo nos desabrocha el deseo justo cuando los ojos callan su azúcar y el musgo clama mis torpezas (ya en los límites y sin ataduras las astillas de levadura de la ternura y su fisonomía de escarcha.)

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga