Imagen FB de Pere Bessó
AQUEST
PAÍS TÉ PARETS
Patria mía: quiero mudar
de sombra.
Pablo Neruda
Pablo Neruda
Aquest país té parets a les quals només
arriba el grafit o el colp
cec de la història o les distàncies a la vora de les finestres
Aquest país escriu en sorra els seus designis sense guardar-se de la tosca
de la intempèrie o de les xinxes de l’infern que fan sagnar
Aquest país és un paper deslluït en la comoditat de les sabates
Una taca anònima que crida sense acull en plena nit
un enrenou en els almanacs del crepuscle
un oratge que sempre és present en el menjar
un galop mort sense cronòmetre ni brida: els espantalls
corroeixen cada una de les vísceres del còdol ocult en la mala herba
Un es queda enmig de la floridura de la consciència dubtant de tot:
Dels hams que posa l’absolut
també dels silencis que criden les seues pors com un joc
macabre —al fil de la vida els carrers durs d’ombres
En aquestes parets potser els lligams orgànics o la fi del deliri.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
cec de la història o les distàncies a la vora de les finestres
Aquest país escriu en sorra els seus designis sense guardar-se de la tosca
de la intempèrie o de les xinxes de l’infern que fan sagnar
Aquest país és un paper deslluït en la comoditat de les sabates
Una taca anònima que crida sense acull en plena nit
un enrenou en els almanacs del crepuscle
un oratge que sempre és present en el menjar
un galop mort sense cronòmetre ni brida: els espantalls
corroeixen cada una de les vísceres del còdol ocult en la mala herba
Un es queda enmig de la floridura de la consciència dubtant de tot:
Dels hams que posa l’absolut
també dels silencis que criden les seues pors com un joc
macabre —al fil de la vida els carrers durs d’ombres
En aquestes parets potser els lligams orgànics o la fi del deliri.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
ESTE PAÍS TIENE PAREDES
Patria mía: quiero mudar
de sombra.
Pablo Neruda
Pablo Neruda
Este país tiene paredes a las cuales sólo
llega el grafiti o el golpe
ciego de la historia o las distancias a la orilla de las ventanas
Este país escribe en arena sus designios sin guardarse del sarro
de la intemperie o de las chinches del infierno que hacen sangrar
Este país es un papel ajado en la comodidad de los zapatos
una mancha anónima que grita sin cobija en plena noche
un alboroto en los almanaques del crepúsculo
un mal tiempo que siempre está presente en la comida
un galope muerto sin cronómetro ni brida: los espantapájaros
corroen cada una de las vísceras del guijarro oculto en la maleza
Uno se queda entre el moho de la conciencia dudando de todo:
de los anzuelos que pone el absoluto
también de los silencios que gritan sus miedos como un juego
macabro —al filo de la vida la calles duras de sombras
En esas paredes quizás las ataduras orgánicas o el fin del delirio.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
ciego de la historia o las distancias a la orilla de las ventanas
Este país escribe en arena sus designios sin guardarse del sarro
de la intemperie o de las chinches del infierno que hacen sangrar
Este país es un papel ajado en la comodidad de los zapatos
una mancha anónima que grita sin cobija en plena noche
un alboroto en los almanaques del crepúsculo
un mal tiempo que siempre está presente en la comida
un galope muerto sin cronómetro ni brida: los espantapájaros
corroen cada una de las vísceras del guijarro oculto en la maleza
Uno se queda entre el moho de la conciencia dudando de todo:
de los anzuelos que pone el absoluto
también de los silencios que gritan sus miedos como un juego
macabro —al filo de la vida la calles duras de sombras
En esas paredes quizás las ataduras orgánicas o el fin del delirio.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario