QUELCOM TOT JUST ÉS

Imagen FB de Pere Bessó

QUELCOM TOT JUST ÉS 

and now the luminous watch-hands
show after four o’clock,
time of night when straying winds
trouble the dark.
Philip Larkin

I ara la foscor ha baixat a les bijuteries, als pubis dentats de la molsa, al vòmit fermentat de les ejaculacions, al no-res terrenal d’àngels amb pàl·lida indiferència. El vent endormiscat maquilla els carrers i la fossa sèptica de l’alfabet i el paisatge trencat a la Babel de sempre. Res no és, tot just, la gerga insulsa de què riu davant del maniquí o imagina rails d’extrema velocitat. Aquell fanal és un altre enderroc en les manetes de la misèria.

ALGO APENAS ES

and now the luminous watch-hands
show after four o’clock,
time of night when straying winds
trouble the dark.
Philip Larkin

Y ahora la oscuridad ha bajado a las bisuterías, a los pubis dentados del musgo, al vómito fermentado de las eyaculaciones, a la nada terrenal de ángeles con pálida indiferencia. El viento entredormido maquilla las calles y la fosa séptica del alfabeto y el paisaje roto en la Babel de siempre. Nada es, apenas, la jerigonza insulsa del que ríe frente al maniquí o imagina rieles de extrema velocidad. Aquel farol, es otro escombro en las manecillas de la miseria.

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga