FERMENTACIÓ

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

FERMENTACIÓ

El rent insadollable davall dels llençols. Cremen les cambres
que es desprenen dels records, la intempèrie coagulada en els fèretres.
Udolen els sexes viscosos en els límits de les escaletes: 
Hi haurà un catecisme per a resar-li a la llunyania, abans que no ens embalsamen
els espectres de l’altre dia? —necessitem afaitar aquesta fermentació
en el borrissol púbic de les lluernes.
Per cert, la suor sent aqueix orgasme de les funeràries.
En la foguera del vinagre dormita el cel fals de l’entrecella, els vertigens
tropicals del paisatge,
les carícies iròniques de les mosques, la ciutat amb els seus mossos bellugadissos.
En la cistella del dia, no caben tots els bordells del vent.
Si alguna cosa resta a la vora del mar, és la tempesta ja sense torxa dels dies.
En el canelobre de la memòria, el remolí de les paraules que no es digueren.
També la roba amortallada, resquill insepult de l’aroma.
.

“Fermentació” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

FERMENTACIÓN

La levadura insaciable debajo de las sábanas. Arden las habitaciones
que se desprenden de los recuerdos, la intemperie coagulada en los féretros.
Aúllan los sexos viscosos en los límites de las escaleras: 
¿Habrá un catecismo para rezarle a la lejanía, antes de que nos embalsamen
los espectros del otro día? —necesitamos afeitar esta fermentación
en el vello púbico de las luciérnagas.
Por cierto, el sudor sabe a ese orgasmo de las funerarias.
En la hoguera del vinagre dormita el cielo falso del entrecejo, los vértigos
tropicales del paisaje,
las caricias irónicas de las moscas, la ciudad con sus mordiscos movedizos.
En el guacal del día, no caben todos los lupanares del viento.
Si algo queda en las orillas del mar, es la tormenta ya sin antorcha de los días.
En el candelabro de la memoria, el remolino de las palabras que no se dijeron.
También la ropa amortajada, esquirla insepulta del aroma.

Barataria, 08.X.2014