domingo, 30 de agosto de 2020

EDAT INCERTA│ EDAD INCIERTA

Imagen Fb de Pere Bessó





EDAT INCERTA




Lluny ja els anys de les artèries trencades i aquest morir desenfundat de la pell. Una ferida de cansaments sagna als carrers amb sabor a súplica i despulla. Darrere del mur d’indiferències, els ecos de la infància ofeguen i caven en el fons de l’espera: tot és solc de silencis a la boca. Un carrer d’ombres allarga la seua llengua de pors fins a fer de la nit asfalt aspre.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EDAD INCIERTA




Lejos ya, los años de las arterias rotas y este morir desenfundado de la piel. Una herida de cansancios sangra en las calles con sabor a súplica y despojo. Detrás del muro de indiferencias, los ecos de la infancia asfixian y cavan en lo hondo de la espera: todo es surco de silencios en la boca. Una calle de sombras alarga su lengua de miedos hasta hacer de la noche áspero asfalto.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

sábado, 29 de agosto de 2020

DESCONFIANÇA │ DESCONFIANZA

Imagen FB de Pere Bessó






DESCONFIANÇA




Allà les cadenes com a llenços muts d’un silenci que fereix i atuixega. De qui es fia u davant la despulla? —Lent és l’arpó de les paraules, la nit desfeta, devorada que ens envaeix. Ací, hirsut, l’ullal de pedra, a imatge d’agulles confoses, en les aixelles fosques de la nit. En un trosset inaudible d’ossos, el fons de les aigües que destrueixen les certeses. No ens serveix una flassada d’abismes, ni un ara de somnis esgotats: el temps ens condemna a un funeral prolongat de cendres i a una finestra, no de besos, sinó de cadàvers.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESCONFIANZA




Allá las cadenas como lienzos mudos de un silencio que hiere y atosiga. ¿De quién se fía uno ante el despojo? —Lento es el arpón de las palabras, la noche deshecha, devorada que nos invade. Aquí, hirsuto, el colmillo de piedra, a imagen de agujas confundidas, en las axilas oscuras de la noche. En un trocito inoíble de huesos, el fondo de las aguas que destruyen las certezas. No nos sirve una cobija de abismos, ni un ahora de agotados sueños: el tiempo nos condena a un funeral prolongado de cenizas y a una ventana, no de besos, sino de cadáveres.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

DESCONCERT │ DESCONCIERTO

Imagen FB de Pere Bessó






DESCONCERT




I must forget
And let my tortured thoughts seek that repose
Which corpses find within the tomb alway.
Mary Shelley




Ací les absències tenen la fisonomia de les branques seques de bosc: aromes eixugades damunt de la fullaraca, runes d’un temps que ho esculpeix tot. Darrere dels rossinyols extenuants dels escorxaments, la veu que clama enmig d’una marea de pedres. Ja no hi ha res humà, en el cos d’un país que se dilueix en l’esca de les ombres.
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESCONCIERTO




I must forget
And let my tortured thoughts seek that repose
Which corpses find within the tomb alway.
Mary Shelley




Aquí las ausencias tienen la fisonomía de los chiriviscos: aromas secos sobre la hojarasca, escombros de un tiempo que lo esculpe todo. Tras las ganzúas extenuantes de los desollamientos, la voz que clama en medio de una marea de piedras. No hay nada humano ya, en el cuerpo de un país que se diluye en la yesca de las sombras.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

viernes, 28 de agosto de 2020

LLOSA D’ESBRAVAMENTS │ LOSA DE DESAHOGOS

Imagen FB de Pere Bessó






LLOSA D’ESBRAVAMENTS




Hui tenen els meus braços un sol silenci: les ulleres que desvetlen la fatiga i les certeses del forceig del desvetlament. Res no és més gratificant per a l’alè que llegir la innocència dels ulls en el litoral de la meua mortalitat. Ací recorde totes les pluges i la impaciència devota de l’infern: una gota d’introspecció no cap als calaixos de la follia, ni aquesta consagració vital meua a la set tatuada d’una boca. Sota la disfressa d’una llosa d’esbravaments, la pèrdua imminent de l’inestroncable.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LOSA DE DESAHOGOS




Hoy tienen mis brazos un solo silencio: las ojeras que develan la fatiga y las certezas del forcejeo del desvelo. Nada es más gratificante para el aliento que leer la inocencia de los ojos en el litoral de mi mortalidad. Aquí recuerdo todas las lluvias y la impaciencia devota del infierno: una gota de introspección no cabe en las gavetas de la locura, ni esta consagración vital mía, a la sed tatuada de una boca. Bajo el disfraz de una losa de desahogos, el extravío inminente de lo irrestañable.

Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga