LLOSA D’ESBRAVAMENTS │ LOSA DE DESAHOGOS

Imagen FB de Pere Bessó

LLOSA D’ESBRAVAMENTS

Hui tenen els meus braços un sol silenci: les ulleres que desvetlen la fatiga i les certeses del forceig del desvetlament. Res no és més gratificant per a l’alè que llegir la innocència dels ulls en el litoral de la meua mortalitat. Ací recorde totes les pluges i la impaciència devota de l’infern: una gota d’introspecció no cap als calaixos de la follia, ni aquesta consagració vital meua a la set tatuada d’una boca. Sota la disfressa d’una llosa d’esbravaments, la pèrdua imminent de l’inestroncable.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

LOSA DE DESAHOGOS

Hoy tienen mis brazos un solo silencio: las ojeras que develan la fatiga y las certezas del forcejeo del desvelo. Nada es más gratificante para el aliento que leer la inocencia de los ojos en el litoral de mi mortalidad. Aquí recuerdo todas las lluvias y la impaciencia devota del infierno: una gota de introspección no cabe en las gavetas de la locura, ni esta consagración vital mía, a la sed tatuada de una boca. Bajo el disfraz de una losa de desahogos, el extravío inminente de lo irrestañable.

Del libro: Firmamento antiguo, 2020.

©André Cruchaga