lunes, 1 de junio de 2020

FOSCOR DEL PAÍS

Imagen FB de Pere Bessó





FOSCOR DEL PAÍS




Ja se sent la forma del fred en les orelles i les sinagües de trementina en l’olfacte. Damunt del pit aquells pins imperdibles de l’ànsia i l’ocote d’ocell escorxat. El país es va fent d’ossos, dol i desamors: ara reverdeix les serradures de les pregàries, mentre la càpsula del paradís no resisteix el congost. A estones, aquell pessebre és una mortalla anticipada, o només un espill de nuesa fragmentada. Als carrers, la fam com aranya de cavall, tal un adagi que guarda un riu de laments.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





OSCURIDAD DEL PAÍS




Ya se siente la forma del frío en las orejas y las naguas de trementina en el olfato. Sobre el pecho aquellos pinos imperdibles del ansia y el ocote de pájaro desollado. El país se va haciendo de huesos, luto y desamores: ahora reverdece el aserrín de las plegarias, mientras la cápsula del paraíso no resiste el desfiladero. A ratos, aquel pesebre es una mortaja anticipada, o solo un espejo de fragmentada desnudez. En las calles, el hambre como araña de caballo, tal un adagio que guarda un río de lamentos.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

domingo, 31 de mayo de 2020

TOSSUDERIA

Imagen FB de Pere Bessó





TOSSUDERIA




Ens plou aquesta tossuderia dels ulls que es perden en la llunyania. Cada vegada, fan mal els salms de la nit i la successiva gangrena de les campanes i aquests dies que irrompen com parets escaldades. La boca ens incita a mossegar l’all del crit que ens xiuxiueja en l’alba a la deriva. En el darrer somni de la mosca efímera, la bellesa ens colpeja just on el cuc somorgolla els taüts del buit. Després, el temps i les seues tapisseries disfressades de tendresa.
.
Poema d’ ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




TERQUEDAD




Nos llueve esta terquedad de los ojos que se pierden en la lejanía. Cada vez, duelen los salmos de la noche y la sucesiva gangrena de las campanas y estos días que irrumpen como paredes escaldadas. La boca nos incita a morder el ajo del grito que nos susurra en el alba a la deriva. En el último sueño de la mosca efímera, la belleza nos golpea justo donde el gusano, sumerge los ataúdes del vacío. Después el tiempo y sus tapicerías disfrazadas de ternura.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

sábado, 30 de mayo de 2020

RAMPELL INFECUND

Imagen FB de Pere Bessó





RAMPELL INFECUND




En la paraula inaprehesible del vent, captiva la raó que se desfà en la ventada de les osseres del pit. Hi ha una edat que es perd en els ferments del temps, un forat de blens com els vells pretatges de la viscositat. A la distància un veu el cos penjant del coixí de la floridura, en la foscor de l’alba dels dits, al costat de la tristesa íntima dels ocells. Udola el pa somort de la teua boca, mentre la vellositat atzarosa es nega a cobrir les cicatrius dels emporis suats de la setmana.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ARREBATO INFECUNDO




En la palabra inasible del viento, cautiva la razón que se deshace en el vendaval de los osarios del pecho. Hay una edad que se pierde en los fermentos del tiempo, un agujero de pabilos como los viejos anaqueles de la viscosidad. A la distancia uno ve el cuerpo colgando de la almohada del moho, en la oscuridad del alba de los dedos, al lado de la tristeza íntima de los pájaros. Aúlla el pan mortecino de tu boca, mientras la vellosidad azarosa se niega a cubrir las cicatrices de los emporios sudados de la semana.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

viernes, 29 de mayo de 2020

INBJUDAN TILL TYSTNAD

Imagen Pinterest





Poema en idioma sueco del poeta André Cruchaga
Traducción: Cándida Pedersen



INBJUDAN TILL TYSTNAD




The silence for you
and the sorrow for me.
Francis Ledwidge




Allt är klart medan ljuset passerar i spårens fuktighet som leder mig till skogens musik. Där, ingen omvänd eller rusa, förutom den glömska grenen som förblindar mig tills jag märker att i esplanaderna finns också avgrund. Jag svär att tystnad är nödvändig när vi passerar vår medvetenhets lera bortom nattens tysta brus. "Hör mig då med dina ögon, eftersom dina öron är avlägsna."

Från boken: Umbral de la sospecha, 2020
André Cruchaga




INVITACIÓN AL SILENCIO




The silence for you
and the sorrow for me.
Francis Ledwidge




Todo es claro mientras discurre la luz en la humedad de los senderos que me llevan a la música del bosque. Ahí, ningún reverso ni prisa, salvo aquella rama del olvidos que me ciega hasta advertir que en las explanadas también existen los abismos. Juro que el silencio es necesario cuando atravesamos el légamo de nuestra conciencia más allá del ruido mudo de la noche. “Óyeme entonces con los ojos ya que están distantes los oídos”.

Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga