domingo, 17 de mayo de 2020

INVITACIÓ AL SILENCI

Imagen FB de Pere Bessó





INVITACIÓ AL SILENCI




The silence for you
and the sorrow for me.
Francis Ledwidge




Tot és clar mentre discorre la llum en la humitat dels senders que em duen a la música del bosc. Ací, cap revers ni pressa, llevat d’aquella branca d’oblits que m’encega fins advertir que en les esplanades també hi ha els abismes. Jure que cal el silenci quan travessem el lllacor de la nostra consciència enllà del soroll mut de la nit. “Escolta’m llavors amb els ulls, ja que són lluny les oïdes”.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





INVITACIÓN AL SILENCIO




The silence for you
and the sorrow for me.
Francis Ledwidge




Todo es claro mientras discurre la luz en la humedad de los senderos que me llevan a la música del bosque. Ahí, ningún reverso ni prisa, salvo aquella rama del olvidos que me ciega hasta advertir que en las explanadas también existen los abismos. Juro que el silencio es necesario cuando atravesamos el légamo de nuestra conciencia más allá del ruido mudo de la noche. “Óyeme entonces con los ojos ya que están distantes los oídos”.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

sábado, 16 de mayo de 2020

VOL PRECIPITAT

Imagen FB de Pere Bessó






VOL PRECIPITAT




De tard en tard, llegíem Ezra Pound, o Marcel Proust;
A Jane, però, li agradava transitar llargs desvaris amb Joyce.
Qualsevol excusa ens servia per a perdre’ns en Riverside Park,
a Clackamas, entre falgueres i aigües, una vida feliç.
Entre l’espill d’ahir i el d’avui, una pel·lícula en un llarg
infinit, un petit món que es nega a l’oblit.
De vegades pense en tota aquesta fusta enmig de la pluja:
dansem, a tall d’exemple, en la soledat d’aqueixos boscos: les nits
sagnaven amb els seus crits de fred.
Al fons del pit, el foc de les paraules i un ocell blanc,
una cançó de Pink Floyd, o de Black Sabbath, en el carreró
del desencert, esfilagarsant-se al rabent de l’esbufec.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





VUELO PRECIPITADO




De tarde en tarde, leíamos a Ezra Pound, o a Marcel Proust;
Jane, en cambio, gustaba transitar largos desvaríos con Joyce.
Cualquier excusa nos servía para perdernos en Riverside Park,
en Clackamas, entre helechos y aguas, una vida feliz.
Entre el espejo de ayer y el de hoy, una película en un largo
infinito, un pequeño mundo que se niega al olvido.
A veces pienso en toda esa madera en medio de la lluvia:
danzamos, por ejemplo, en la soledad de esos bosques: las noches
sangraban con sus gritos de frio.
Al fondo del pecho, el fuego de las palabras y un pájaro blanco,
una canción de Pink Floyd, o de Black Sabbath, en el callejón
del desatino, deshilachándose en lo raudo del resoplido.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

viernes, 15 de mayo de 2020

PAISATGE

Imagen FB de Pere Bessó






PAISATGE




The night with wings of splendour swept
Hides heavy eyes from light that they may sleep…
Katharine Tynan




La nit mossegada en el seu vestit fosc busca un altre amagatall entre ciutats assetjades per ullals de mort: tot ho consumeix el dubte sacsat per malsons assumits en la deshora per dures fotografies. (En la dolçor del temps recordat, dibuixe aquells anys d’aigües netes i no els somnis castrats, ni l’escarniment.) Enmig d’un huracà d’escalpels grocs, la nuesa ofegada dels taüts i la gola habitada per finestres retallades. Plou gossos de pols sobre el paisatge anèmic dels ulls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





PAISAJE




The night with wings of splendour swept
Hides heavy eyes from light that they may sleep…
Katharine Tynan




La noche mordida en su traje oscuro, busca otro escondite entre ciudades asediadas por colmillos de muerte: todo lo consume la duda agitada por pesadillas asumidas en la deshora por duras fotografías. (En la dulzura del tiempo recordado, dibujo aquellos años de aguas limpias y no los sueños castrados, ni el remedo.) En medio de un huracán de escalpelos amarillos, la desnudez ahogada de los ataúdes y la garganta habitada por ventanas cercenadas. Llueven perros de polvo sobre el paisaje anémico de los ojos.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga


jueves, 14 de mayo de 2020

APRENSIÓ

Imagen FB de Pere Bessó





APRENSIÓ




Atrapado en el centro de un campo en silencio
Mientras transcurre el calor de las horas
Philip Larkin




Jo em quede amb les bombolles de llum dels ulls i l’èter negre dels minuts que recorren a mans salves cada lament o fúria que ix de la boca. Cada vegada m’aboque a la desconfiança de sang i portes, a l’onatge trencadís del vent: en la tempesta, un pòster de crispacions mossega la gola, de vegades la calma que dóna una cambra buida. De vegades una mosca damunt d’un matalàs atordit. De vegades només vull un somriure per a ser feliç, un somriure lent per a cobrir totes les taques de les parets.





APRENSIÓN




Atrapado en el centro de un campo en silencio
Mientras transcurre el calor de las horas
Philip Larkin




Yo me quedo con las burbujas de luz de los ojos y el éter negro de los minutos que recorren a mansalva cada lamento o furia que sale de la boca. Cada vez me asomo a la desconfianza de sangre y puertas, al oleaje quebradizo del viento: en la tempestad, un póster de crispaciones muerde la garganta, a veces la calma que da una habitación vacía. A veces una mosca sobre un colchón aturdido. A veces solo quiero una sonrisa para ser feliz, una sonrisa lenta para que cubra todas las manchas de las paredes.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga