EL SUTGE SAGNA DE NÚVOLS

Imagen FB de Pere Bessó

EL SUTGE SAGNA DE NÚVOLS

El sutge sagna de núvols a les voreres en el trac-a-trac de la meua innocència una llàgrima fon la intimitat de l’alegria: un tros de món s’interna en les meus desvetlaments fins sagnar el poc que resta en les paraules.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EL HOLLÍN SANGRA DE NUBES

El hollín sangra de nubes en las aceras en el tableteo de mi inocencia una lágrima derrite la intimidad de la alegría: un pedazo de mundo se interna en mis desvelos hasta sangrar lo poco que queda en las palabras.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga

JA EN LA PELL S’INSINUA

Imagen FB de Pere Bessó

JA EN LA PELL S’INSINUA

Ja en la pell s’insinua la perversitat de les arrugues i aquell encorbat horitzó de cendra: en l’asfíxia el cadàver negre del peix abandonat en el crit (ocorre que creixen els coàguls de la por entre el teu cos i un país que porte al llom ja ni tan sols busque a la meua butxaca algunes monedes per al meu proper desdejuni es lleva la fam quan als carrers sobren els laments) als predis erms creix el card i no només això: escasseja l’amor.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

YA EN LA PIEL SE INSINÚA

Ya en la piel se insinúa la perversidad de las arrugas y aquel encorvado horizonte de ceniza: en la asfixia el cadáver negro del pez abandonado en el grito (ocurre que crecen los coágulos del miedo entre tu cuerpo y un país que llevo a cuestas ya ni siquiera busco en mi bolsillo algunas monedas para mi próximo desayuno se quita el hambre cuando en las calles sobran los lamentos) en los predios baldíos crece el cardo y no solamente eso: escasea el amor.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga

DAMUNT DEL NÍNXOL MULLAT

Imagen de la red

DAMUNT DEL NÍNXOL MULLAT

Damunt del nínxol mullat per la pluja i el vent i la molsa i la terra els meus genolls tallats en pedra senten la remor dels meus morts aquells que per sempre se n’anaren sense acomiadar-se: un poema de pedra salta del temps cobert d’intempèries enmig de tota el verí irrespirable aixeque els meus ulls arrencats a l’èlitre per besar la fusta que travessa la meua gola sóc tan xicotet que em perd entre els caragols potser perquè així són les llunyanies o la ploma que cau amb ulls de tristesa.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SOBRE EL NICHO MOJADO

Sobre el nicho mojado por la lluvia y el viento y el musgo y la tierra mis rodillas talladas en piedra oyen el rumor de mis muertos aquellos que para siempre se fueron sin despedirse: un poema de piedra salta del tiempo cubierto de intemperies en medio de toda la ponzoña irrespirable levanto mis ojos arrancados al élitro para besar la madera que atraviesa mi garganta soy tan pequeño que me pierdo entre los caracoles acaso porque así son las lejanías o la pluma que cae con ojos de tristeza.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga

AL TALL DE L’AURORA

Imagen FB de Pere Bessó

AL TALL DE L’AURORA

Al tall de l’aurora es fa visible la ferida: el temps esculpeix ales en el vent de foc dels pianos (sempre la teua nuesa habita a les meues mans amb la seua mossegada desperta com és costum) a fora l’ànima acostuma a fer crits de suïcidi: tota la tempesta eclipsa els seus fèretres a les costelles grogues de la història, la finestra en què mude els meus pensaments. Als afores el joc apegalós dels dits al territori de l’arrelament.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EN EL FILO DE LA AURORA

En el filo de la aurora se hace visible la herida: el tiempo esculpe alas en el viento de fuego de los pianos (siempre tu desnudez habita en mis manos con su despierta mordida como es costumbre) afuera el alma suele da gritos de suicidio: toda la tempestad eclipsa sus féretros en las costillas amarillas de la historia, la ventana en la que mudo mis pensamientos. En las afueras el juego pegajoso de los dedos en el territorio del arraigo.

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga