AVALL L’ALGA DE RELLOTGES FOSCOS

Imagen FB de Pere Bessó

AVALL L’ALGA DE RELLOTGES FOSCOS

A sota de les voreres, l’alga de rellotges foscos als vaixells grocs de l’hivern. La fusta del cos té un so buit i una ombra de cisells de pedra. M’acoste al tamboret mullat de la fullaraca i ací els llimacs llepen els meus peus, la meua nuesa que porte sota l’ala. A estones de manera inapel·lable un ocell d’aigua tomba els meus pensaments.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ABAJO EL ALGA DE RELOJES OSCUROS

Debajo de las aceras, el alga de relojes oscuros en los barcos amarillos del invierno. La madera del cuerpo tiene un sonido hueco y una sombra de cinceles de piedra. Me arrimo al taburete mojado de la hojarasca y ahí las babosas lamen mis pies, mi desnudez que llevo bajo el ala. A ratos un pájaro de agua, tumba mis pensamientos inexorablemente.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga

EBRI AL TREN ERRANT DEL FRED

Imagen FB de Pere Bessó

EBRI AL TREN ERRANT DEL FRED

Ebri al tren errant del fred, davant de l’ull de boira que penja del sens fi. Èbria la gota de llum dels cresols i el sender de tile que cau a l’àmfora del colibrí buidat en els meus ulls. Èbries les fotografies sèpies que separen el mar del meu pit, els silencis del dol que fereixen, el peix d’espills d’algun peix sibilant. Èbria, finalment, la caixeta de mixtos de la meua tendresa al costat d’aquest vaixell d’aire de l’embadaliment.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EBRIO EN EL TREN ANDANTE DEL FRÍO

Ebrio en el tren andante del frío, frente al ojo de niebla que cuelga del sinfín. Ebria la gota de luz de los candiles y el sendero de tile que cae en el ánfora del colibrí vaciado en mis ojos. Ebrias las fotografías sepias que separan el mar de mi pecho, los silencios del luto que hieren, el pez de espejos de algún pez sibilante. Ebria, en fin, la cajita de fósforos de mi ternura junto a ese barquito de aire del embeleso.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga

ARA L’ÀNIMA SOMIA

Imagen FB de Pere Bessó

ARA L’ÀNIMA SOMIA

Ara l’ànima somia entre les aspes del vent. Somia en la llàntia dels somnis impossibles i en aquella ànsia exposada en la dòcil llum de l’intangible. És rara la memòria grimpada a l’arbre del lúgubre, a la cendra d’un calze vessat, o al ferro de tantes intempèries. Durant la nit, pense en la tebiesa d’un bes prolongat i en la fruïció de la pluja llepant les enclaves de la finestra que dóna a la possessió de l’horitzó.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

AHORA EL ALMA SUEÑA

Ahora el alma sueña entre las aspas del viento. Sueña en la lámpara de los sueños imposibles y en aquella ansia expuesta en la dócil luz de lo intangible. Es rara la memoria trepada al árbol de lo lúgubre, a la ceniza de un cáliz derramado, o al hierro de tantas intemperies. Durante la noche, pienso en la tibieza de un beso prolongado y en la fruición de la lluvia lamiendo las mochetas de la ventana que da a la posesión del horizonte.

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga

AL PAS DEL MIMETISME DE L’ALA

Imagen FB de Pere Bessó

AL PAS DEL MIMETISME DE L’ALA

Al pas del mimetisme de les ales, els imaginaris embogits al voltant del concret i els excessos d’un desert en les mirades. Entre a l’alé, cec, dels cabals, a l’embasta del pols que sagna a la gola, a la sang evaporada d’aquella llàgrima nupcial de la nit famolenca. (Igual que la llengua tràgica del llit, el planisferi de llet trencat dels imants i la seua fosca pulsació.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

AL PASO DEL MIMETISMO DEL ALA

Al paso del mimetismo de las alas, los imaginarios enloquecidos sobre el concreto y los excesos de un desierto en las miradas. Entro al aliento, ciego, de los caudales, al hilván del pulso que sangra en la garganta, a la sangre evaporada de aquella lágrima nupcial de la noche hambrienta. (Igual que la lengua trágica del lecho, el planisferio de leche roto de los imanes y su pulsación oscura.)
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga