ENMIG DEL SOMNI

Imagen FB de Pere Bessó

ENMIG DEL SOMNI

Ara parle amb mi des del fons: És cert el que veu la meua memòria, o tot fou un somni? —Tal vegada la nostàlgia siga més diàfana que no aquells carrers on s’ajuntava l’horitzó amb la gespa. Ací fa mal el catecisme amb les seues robes estranyes. Ací és amarga la fluïdesa de la molsa i els espectres. De totes les alegries possibles, encara n’hi ha algunes a l’armari de rebost del coixí.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EN MEDIO DEL SUEÑO

Ahora hablo conmigo desde lo hondo: ¿Es cierto lo que ve mi memoria, o todo fue un sueño? —Quizás la nostalgia sea más diáfana que aquellas calles donde se juntaba el horizonte con el césped. Aquí duele el catecismo con sus extrañas ropas. Aquí es amarga la fluidez del musgo y los espectros. De todas las alegrías posibles, hay unas todavía en la alacena de la almohada.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

CRÒNICA DE L’ESPILL

Imagen FB de Pere Bessó

CRÒNICA DE L’ESPILL

Els batecs són un altre ganivet apuntant a les estrelles. Això pensem quan deixem d’enfonsar la boca en el beuratge de les velles setmanes corcades. Ara, és clar, tot sembla lloança, o udol de gos perdut als erms de l’aroma marginal dels carrers. En l’espill flameja la rosa del presidi i la seua romeria de saliva innegociable. Fet l’examen de consciència, no deixen de ser estranys els il·lícits del foc refrigerat de les cuques de llum.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CRÓNICA DEL ESPEJO

Los pálpitos son otro cuchillo apuntando a las estrellas. Eso pensamos cuando dejamos de hundir la boca en el brebaje de las viejas semanas carcomidas. Ahora, claro, todo parece alabanza, o aullido de perro perdido en los baldíos del aroma marginal de las calles. En el espejo flamea la rosa del presidio y su romería de saliva innegociable. Hecho el examen de conciencia no dejan de ser extraños los ilícitos del fuego refrigerado de las luciérnagas.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

GEBRADA DE LA BRASA

Imagen FB de Pere Bessó

GEBRADA DE LA BRASA

Ja la gebrada damunt de la pell com fossilitzada certesa de la brasa; remots laberints asfixien els quiròfans dels jardins: tot cobra vida en els arbres assimilats. Ací un diàleg amb l’espera i el fred, mentre la nuesa mossega la darrera despulla de l’equipatge.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ESCARCHA DE LA BRASA

Ya la escarcha sobre la piel como fosilizada certidumbre de la brasa; remotos laberintos asfixian los quirófanos de los jardines: todo cobra vida en los árboles asimilados. Aquí un diálogo con la espera y el frío, mientras la desnudez muerde el último despojo del equipaje.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

INCERTESA

Imagen FB de Pere Bessó

INCERTESA

En la ficció de desarmar el desig, la incertesa cega del desballestament: hi ha caos en l’abisme del llindar i empremtes de cendra inconfessa. Una finestra exorcitza el recòndit, la ferida que es torna silenci, l’agonia que ens mira. (Supose que l’horitzó es va buidant dels nostres hiverns cap al primerenc pany de les portes.) La disjuntiva és l’única certesa possible en el sospir que inquieta.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

INCERTIDUMBRE

En la ficción de desarmar el deseo, la incertidumbre ciega del desquicio: hay caos en el abismo del umbral y huellas de ceniza inconfesa. Una ventana exorciza lo recóndito, la herida que deviene en silencio, la agonía que nos mira. (Supongo que el horizonte se va vaciando de nuestros inviernos hacia la temprana cerradura de las puertas.) La disyuntiva es la única certeza posible en el suspiro que inquieta.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga