NOMS

Imagen cogida de la red

NOMS

Els aprenia, a poc a poc, com llavoretes compartides al llarg de la foguera.
Des d’aleshores el goig té campanes i no mausoleus: (aprení, després,
que hi ha paraules ignominioses i absurdes), noms breus; d’altres, llargs
com l’esperança, com els fils telegràfics dels ocells.
Ara jugue a pujar i baixar escales (de sobte trobe que el cel
té llenguatge de basílica, i llunyanies més grans que un plat de menjar.)
Quines circumstàncies udolen en el gruix de certs noms?
Sé que el meu pelatge, sovint, es refreda en la pluja, (tu) li lleves, al fred,
la rebel·lia als meus cabells…

Noms” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

NOMBRES

Los fui aprendiendo como semillas compartidas a lo largo de la hoguera.
Desde entonces el júbilo tiene campanas y no mausoleos: (aprendí, luego,
que hay palabras ignominiosas y absurdas), nombres breves; otro, largos
como la esperanza, como los hilos telegráficos de los pájaros.
Ahora juego a subir y bajar escaleras (de pronto pienso que el cielo
tiene lenguaje de basílica, y lejanías más extensas que un plato de comida.)
¿Qué circunstancias aúllan en el espesor de ciertos nombres?
Sé que mi pelaje, a menudo, se enfría en la lluvia, (vos) le quitás, al frío,
la rebeldía a mis cabellos…

Barataria, 02.IV.2014

REMOR

Imagen cogida de la red

REMOR

En l’àmbit dels ossos, cruixir de dents. (Demà, en la ribera
del caragol marcit), la nineta destil·lant el seu clam.
Tot horitzó és preeminent a qualsevol absurd, ho diu la vespra
i el missatge de les al·leluies…

“Remor” [‘Rumor’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

RUMOR

En el ámbito de los huesos, el crujir de dientes. (Mañana, en la ribera
del caracol marchito), la pupila destilando su clamor.
Todo horizonte es preeminente a cualquier absurdo, lo dice la vigilia
y el mensaje de los aleluyas…

Barataria, 23.III.2014

GEOGRAFIA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

GEOGRAFIA

Només el pètal de nacre en el cant seminal de la geografia;
Davant de cada itinerari, la llet diürna de les estampilles (i aqueixa altra manera
de recollir la pluja en les mans.)
Al sud, la rosa amb el seu alfabet d’estrella, l’arbre de l’infinit com un soldat.
Allí, cec de panteixos, el pol•len entre els arcs del cànter…

“Geografia” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

GEOGRAFÍA

Sólo el pétalo de nácar en el canto seminal de la geografía;
ante cada itinerario, la leche diurna de las estampillas (y esa otra manera
de recoger la lluvia en las manos.)
Al sur, la rosa con su alfabeto de estrella, el árbol del infinito como un soldado.
Allí, ciego de jadeos, el polen entre los arcos del cántaro…
Barataria, 23.III.2014

BUIT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

BUIT

Al buit no són aqueixes paraules que pronuncia la gota de rosada.
A les quatre bandes, només la fullaraca que ha acaparat el temps,
la pàgina necessària sense escriptura.
Ací només resideix la pantomima del llenguatge (es pudreix el so),
i aquella apòzema impossible de miralls.
Quins dits toquen l’àmbit de l’inenarrable, el celatge llangorós de les sabates,
la carassa doctrinària del colibrí?
Alguna cosa deixà de ser als reixats de filferro: escuma, bombolles, ombres.
(Ens resta el buit i no hi ha convalescència per a aquest ofici de la tardor,
ni hostalatge per a l’alternància de la llengua.)

“Buit” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

VACÍO

En el vacío no están esas palabras que pronuncia la gota del rocío.
En los cuatro costados, sólo la hojarasca que ha ido almacenando el tiempo,
la necesaria página sin escritura.
Aquí únicamente reside la pantomima del lenguaje (se pudre el sonido),
y aquella pócima imposible de espejismos.
¿Qué dedos tocan el ámbito de lo inenarrable, el celaje lánguido de los zapatos,
la mueca doctrinaria del colibrí?
Algo dejó de ser en las alambradas: espuma, burbujas, sombras.
(Nos queda el vacío y no hay convalecencia para este oficio del otoño,
ni hospedaje para la alternancia de la lengua.)

Barataria, 12.III.2014