BUIT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

BUIT

Al buit no són aqueixes paraules que pronuncia la gota de rosada.
A les quatre bandes, només la fullaraca que ha acaparat el temps,
la pàgina necessària sense escriptura.
Ací només resideix la pantomima del llenguatge (es pudreix el so),
i aquella apòzema impossible de miralls.
Quins dits toquen l’àmbit de l’inenarrable, el celatge llangorós de les sabates,
la carassa doctrinària del colibrí?
Alguna cosa deixà de ser als reixats de filferro: escuma, bombolles, ombres.
(Ens resta el buit i no hi ha convalescència per a aquest ofici de la tardor,
ni hostalatge per a l’alternància de la llengua.)

“Buit” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

VACÍO

En el vacío no están esas palabras que pronuncia la gota del rocío.
En los cuatro costados, sólo la hojarasca que ha ido almacenando el tiempo,
la necesaria página sin escritura.
Aquí únicamente reside la pantomima del lenguaje (se pudre el sonido),
y aquella pócima imposible de espejismos.
¿Qué dedos tocan el ámbito de lo inenarrable, el celaje lánguido de los zapatos,
la mueca doctrinaria del colibrí?
Algo dejó de ser en las alambradas: espuma, burbujas, sombras.
(Nos queda el vacío y no hay convalecencia para este oficio del otoño,
ni hospedaje para la alternancia de la lengua.)

Barataria, 12.III.2014