NO ENTRES AQUÍ
No entres en aquest vertigen on cada paraula és un esvoranc de la nit i
les vigílies repten com una recera de ciutat despoblada. Aquí sobren els
residus dels bisturís i en aquesta fam tremenda dels somnis esdevinguda faula,
només hi ha disfresses desllepissades. Ocorre que la intempèrie és un teler que
arremet contra la pell i en aquesta pell nien bastes aterides on el temp fuig
amb els seus vestits buits. No, no vingues ni entres al poema, perquè al
capdavall, tan sols hauràs de sargir l’il•lusori i el que fuig tossudament dels
ulls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
.
NO ENTRES AQUÍ
No entres a este vértigo donde cada palabra es un boquete de la noche y
las vigilias reptan como una cobija de ciudad despoblada. Ahí sobran los
residuos de los bisturís y en esa hambre tremenda de los sueños convertida en
fábula, solo hay disfraces desasidos. Sucede que la intemperie es un telar que
arremete contra la piel y en esta piel anidan hilvanes ateridos donde el tiempo
huye con sus trajes vacíos. No, no vengas ni entres al poema, porque al cabo,
únicamente habrás de zurcir lo ilusorio y lo que huye tercamente de los ojos.
.
Del libro: “Ahora es de noche y tú no
tienes nombre”, 2022.
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario