jueves, 16 de septiembre de 2021

CLARIVIDÈNCIA │ CLARIVIDENCIA

 

Imagen FB de Pere Bessó


CLARIVIDÈNCIA

 

 

y en el grito morado de los últimos trenes,

intuyo la distancia.

Manuel Maples Arce

 

 

En les altes esferes de la nit, els beuratges endolats dels dorments i els còdols disfressats de jardins: darrere de la gàbia d’ignorància dels colors, aquest allau de punys dissolts en una làpida de frenètiques distàncies. Res no em torna el somnambulisme deslligat del teu cos, sinó un sobtat vent de crits, un callar a punt de la son, el mateix túnel d’ombres de les mirades. Visc cec en aquest gel de la desolació en un país amb moltes culpes i sense mocadors per eixugar el torrent de salmorra que deixen els trens o el cor desnonat a l’espera d’alçar-se en la teua carn. En les altes hores de la nit, l’esbufec dels llumins perllonga els perns de l’absència de les finestres en l’atapeït atropellament dels gossos vagabunds.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

CLARIVIDENCIA

 

 

y en el grito morado de los últimos trenes,

intuyo la distancia.

Manuel Maples Arce

 

 

En las altas esferas de la noche, los brebajes enlutados de los durmientes y los guijarros disfrazados de jardines: tras la jaula de ignorancia de los colores, esta avalancha de puños disueltos en una lápida de frenéticas distancias. Nada me devuelve el sonambulismo desatado de tu cuerpo, sino un súbito viento de gritos, un callar al borde del sueño, el mismo túnel de sombras de las miradas. Vivo ciego en este hielo de la desolación en un país con muchas culpas y sin pañuelos para secar el torrente de salmuera que dejan los trenes o el corazón desahuciado a la espera de erguirse en tu carne. En las altas hora de la noche, el resoplido de los fósforos prolonga los pernos de la ausencia de las ventanas en el tupido atropello de los perros vagabundos.

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga



No hay comentarios: