jueves, 25 de febrero de 2021

PEIX OFEGAT│ PEZ AHOGADO

 

Imagen Pinterest



PEIX OFEGAT

 

 

No serveix la roba quan les pors creixen pertot i un es detura

a meditar en les absències, —En quin lloc resguardem

tots els crucifixos de l’alè, el peix ofegat en el motí dels somnis?

(Ens fartem de totes les andròmines del sanglot, d’uns altres cossos

inassolibles, però que mosseguen el bolic on colpeja l’au de la set.)

Ens cerca el crit i la fuga. Ens desvetla la llum.

Les inclemències s’obstinen, anuentes a l’oferta i la demanda,

als sortilegis on el baix món també fa de les seues,

tal el mercat de la ruda, l’epazote, el coriandre.

(Paradoxalment, en la nuesa, som el més autèntic,

el més semblant a les lluernes i a la innocència: altres, en l’inhòspit,

només podran viure el dolor i les imprecacions),

vós i jo, per sort, eixim sense cansament

de la reixaa i l’esbarzer. —Respirem vestint la nostra nuesa,

la llum projecta el fons de les aigües amb genets i cavalls…

Barataria,2014

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït per PERE BESSÓ

.

 

 

PEZ AHOGADO

 

 

No sirve la ropa cuando los miedos cunden por doquier y uno se detiene

a meditar en las ausencias, —¿En qué lugar resguardamos

todos los crucifijos del aliento, el pez ahogado en el motín de los sueños?

(Nos hartamos de todos los tiliches del sollozo, de otros cuerpos

inasibles, pero que muerden el petate donde golpea el ave de la sed.)

Nos cerca el grito y la fuga. Nos desvela la luz.

Las inclemencias se obstinan, anuentes a la oferta y la demanda,

a los sortilegios donde el bajo mundo también hace de las suyas,

tal el mercado de la ruda, el epazote, el culantro.

(Paradójicamente, en la desnudez, somos lo más auténtico,

lo más parecido a las luciérnagas y a la inocencia: otros, en lo inhóspito,

sólo podrán vivir el dolor y las imprecaciones),

vos y yo, por suerte, salimos sin cansancio

de la reja y la zarza. —Respiramos vistiendo nuestra desnudez,

la luz proyecta el fondo de las aguas con jinetes y caballos…

Barataria, 2014

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: