COM ALS CONTES DE FADES
El llop ferotge del conte no és tal quan s’ha ensinistrat. (Engantxat a
l’arbre dels vitralls, enraone en silenci amb el metallenguatge de les pàgines
fredes.) En quin regne de fetitxismes, arruixem bombes i tirem a l’atzar el
timbal de les dents, l’arbre estrangulador sense astringents? És cert que en
els racons blaus de la tendresa, l’ambient és de clarividències, —udola la
tinta en la presó de la cendra. Per si no hi haguera prou, Caputxeta en el
confí salivant en somnis el globus terrestre, desfent els nusos de la censura,
armant el trencaclosques dels dies impossibles. Qui és a l’altra banda de
l’espill, darrere de la reixa violenta de la terra? — Quant a les gavines, duc
el mar al meu pit i aquest nu abric de la cal•ligrafia que em madura en el
fullatge dels dies de tardor. Al bosc, “el be és encara sagnant”, com diria
Perrault…
Barataria, 2014
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
COMO EN LOS CUENTOS DE HADAS
El lobo feroz del cuento no es tal cuando se ha amaestrado. (Pegado al
árbol de los vitrales, platico en silencio con el metalenguaje de las páginas
frías.) ¿En qué reino de fetichismos, rociamos bombas y tiramos al azar el
timbal de los dientes, el matapalo sin astringentes? Cierto es que en los
rincones azules de la ternura, el ambiente es de clarividencias, —aúlla la
tinta en la prisión de la ceniza. Por si fuera poco, Caperucita en el confín
salivando en sueños el globo terrestre, deshaciendo los nudos de la censura,
armando el rompecabezas de los días imposibles. ¿Quién está al otro lado del
espejo, tras la reja violenta de la tierra? —En cuanto a las gaviotas, llevo el
mar en mi pecho y ese desnudo abrigo de la caligrafía que me madura en el
follaje de los días de otoño. En el bosque, “el cordero está todavía
sangrante”, como diría Perrault…
Barataria, 2014
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario