©Pintura
de Russell Collins
DAVANT DE L’IMMINENT
Cada
vegada és més estrany redimir l’imminent: les ombres
o
les bastides diluïdes,
la
veu que calla, sospira, però no oblida. (Hi
ha carrers estàtics
consumits pel sanglot subterrani de
la pira, —després de tot,
la pluja o la foguera, gosen fecundar
la mort.)
Només
es reverdeix amb la set de l’alfabet, tot i que existesca la llegenda
de
l’Au Fénix o la carn esdevinguda hàlit en Llàtzer.
Després,
el camí serà com l’embenat que ens deixa la boira
de
la nit. En algún lloc es perden violentament els ulls.
Inaprehensible,
després de tot, la geografia de la gespa i l’ardiment
de
la pedra foguera de l’espiga que es bada en el vèrtex del rellotge.
En
acabant, la boira obsessa que ens deixa el vent,
l’exhalació
de
la cendra.
La
llenca de les palpebres,
la tija de la rosa entre
transeünts deshumanitzats,
el
vent i un sospir de records
les ostres
en la boira del paladar.
L’hamaca
entumida de la nit és imminent
en aquesta pèrdua.
Barataria, 2014
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
ANTE LO INMINENTE
Cada
vez es más extraño redimir lo inminente: las sombras
o
los andamios diluidos,
la
voz que calla, suspira, pero no olvida. (Hay
calles estáticas
consumidas por el sollozo subterráneo
de la pira, —después de todo,
la lluvia o la hoguera, se atreven a
fecundar la muerte.)
Sólo
se reverdece con la sed del alfabeto, aunque exista la leyenda
del
ave Fénix o la carne vuelta hálito en Lázaro.
Después,
el camino será como el vendaje que nos deja la bruma
de
la noche. En algún lugar se pierden violentamente los ojos.
Inasible,
después de todo, la geografía del césped y el ardimiento
del
pedernal de la espiga que se quiebra en el vértice del reloj.
Después,
la niebla obsesa que nos deja el viento,
la
exhalación
de
la ceniza.
El
témpano de los párpados,
el tallo de la rosa entre
transeúntes deshumanizados,
el
viento y un suspiro de recuerdos
las ostras
en la niebla del paladar.
La hamaca
entumecida de la noche es inminente
en este extravío.
©André
Cruchaga
©Pintura
de Russell Collins
No hay comentarios:
Publicar un comentario