LITORAL
Les aigües mosseguen les ribes de
la sang i avancen els cadàvers.
(Qui exerceix el seu domini en les noves del melic, en el cosmètic
instituït en la set?) —Diguem que hi ha radars en els oposats,
en el xili verd i la mostassa,
diguem que hi ha antenes intel•ligents,
no com els ulls ombrívols dels
bous, és clar.
Dos peixos a tot color en el tren
de l’alè, en l’orgia que sostenen
les infinites partícules del
planisferi;
i així, tardívol en el fang, els
morrions implacables a la boca. Els àmbits
indesxifrables del nosaltres: la
veu sorda com una pregària en silenci.
Després de tot, sempre som
l’ombra miserable de la riba,
(vós, poesia, que et converteixes en la meua llibertat possible.)
Barataria, 2014
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
LITORAL
Las aguas muerden las orillas de la sangre y avanzan los cadáveres.
(¿Quién
ejerce su dominio en las noticias del ombligo, en el cosmético
Instituido
en la sed?) —Digamos que hay radares en los opuestos,
en el chile verde y la mostaza, digamos que hay antenas inteligentes,
no como los ojos sombríos de los bueyes, claro.
Dos peces a full color en el tren del aliento, en la orgía que sostienen
las infinitas partículas del planisferio;
y así, tardío en el fango, los bozales implacables en la boca. Los
ámbitos
indescifrables del nosotros: la voz sorda como una oración en silencio.
Después de todo, siempre somos la sombra miserable de la orilla,
(vos,
poesía, que te conviertes en mi libertad posible.)
Barataria, 2014
.
Del libro: Primavera de arcilla
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario