CONVENCIONALITAT
Res no és tan convencional com la
pròpia immolació. La mercaderia
de les indulgències i les paraules en
desús en l’alteritat de la memòria.
Qui es ven entre opulència de
pneumàtics gastats? Qui lloga
les seues illades a les barberies i
pensa en la pudor de les tisores?
Oferesc per al futur immediat, tota
la recança que em deixa
el vòmit, els relats invulnerables
dels herois,
les fanfarroneries del prepuci de les
ombres del darrer veler veí
dels albellons. (Em resistesc a un altre món de seguicis i al maquillatge
de les xifres macroeconòmiques, als colps baixos
del sutge,
al desig vehement de posar-li brida al poema.)
En el pertret del mercat, visc sense
cap artifici:
ja hi ha massa drames en la febre
descabdellada del teulat.
Massa eclipsis en l’ull a la sina de
primavera de l’horitzó.
Barataria, 2014
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
CONVENCIONALIDAD
Nada es tan convencional como la
propia inmolación. La mercancía
de las indulgencias y las palabras en
desuso en la otredad de la memoria.
¿Quién se vende entre opulencia de
neumáticos gastados? ¿Quién alquila
sus ijares a las barberías y piensa
en el ijillo de las tijeras?
Ofrezco para el futuro inmediato,
toda la pesadumbre que me deja
el vómito, los relatos invulnerables
de los héroes,
las fanfarronerías del prepucio de
las sombras del último velero vecino
de las alcantarillas. (Me resisto a otro mundo de séquitos y al
maquillaje
de las cifras macroeconómicas, a los golpes bajos
del hollín,
al deseo vehemente de ponerle brida al poema.)
En el pertrecho del mercado, vivo sin
ningún artificio:
ya hay demasiados dramas en la fiebre
descabellada del tejado.
Demasiados eclipses en el ojo sobre
el seno de primavera del horizonte.
Barataria, 2014
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario