FINESTRA
Davant dels meus ulls, el roig de la
llum en l’esquerda blanca de la pàgina.
Damunt del solc servit discorren
totes les ombres, la serradura de la gespa
que entra a les butxaques d’aquest
confí de parpelles.
(És com si de sobte una estella rància s’endinsara
als ulls,
transcorregut el firmament de la fusta.)
Més enllà, —de l’audible i perible—
la sastreria de lluernes,
i els braços que esperen abruptes
escarabats,
damunt de la llosa del
desvergonyiment.
En l’alt del silenci verd fosc de les
cuixes, els corbs obstinats
en remembrances, i la inequívoca
corda de les diademes.
En un altre temps, hauríem ofegat
tots els ocells al barret
de les coníferes; ara ens toca, a
gosades,
llepar l’interior de la distància,
els arcs vehements del grafit amb la
seua sarbatana
de pintures al temple fosques.
Ací tot és subordinat a l’aparador de
la pols…
Barataria, 2014
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
VENTANA
Frente a mis ojos, el rojo de la luz
en la rendija blanca de la página.
Sobre la ranura servida discurren
todas las sombras, el aserrín del césped
que entra a los bolsillos de este
confín de párpados.
(Es como si de pronto una astilla rancia se
adentrara a los ojos,
transcurrido el firmamento de la madera.)
Más allá, —de lo audible y perecible—
la sastrería de luciérnagas,
y los brazos que esperan abruptos
escarabajos,
sobre la losa de la desfachatez.
En lo alto del silencio verde oscuro
de los muslos, los cuervos obstinados
en remembranzas, y la inequívoca
comba de las diademas.
En otro tiempo, hubiésemos ahogado
todos los pájaros en el sombrero
de las coníferas; ahora nos toca,
desde luego,
lamer el interior de la distancia,
los arcos vehementes del grafito con
su cerbatana de témperas oscuras.
Aquí todo está subordinado al
escaparate del polvo…
Barataria, 2014
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
(André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario