viernes, 8 de enero de 2021

SORDIDESA│ SORDIDEZ

Imagen Pinterest




SORDIDESA

 

 

Algú pensa en la perennitat dels jardins.

Jo, gairebé, no tinc temps per a callar. ¿Hi ha, potser, l’eternitat?

És una fulla ombrívola que un arrima a les temples?

—Estic a punt de mossegar la meua pròpia ombra.

Mai abans, l’horitzó no tancà tantes persianes

com aquestes calcomanies

mastegades per les dents de l’absència.

El galop dels tramvies és estranya campana a les cames.

San Francisco, CA, 2013

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

SORDIDEZ

 

 

Alguien piensa en la perennidad de los jardines.

Yo, apenas, tengo tiempo para callar. ¿Existe, acaso, la eternidad?

¿Es una hoja sombría que uno arrima a las sienes?

—Estoy a punto de morder mi propia sombra.

Nunca, antes, el horizonte cerró tantas persianas

como estas calcomanías

masticadas por los dientes de la ausencia.

El galope de los tranvías es extraña campana en las piernas.

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: 'Primavera de arcilla'

©André Cruchaga


 

No hay comentarios: