CREUE
EL RIU
Camine per adreces equivocades, pedres lacerades
i un present d'espills adversos.
En realitat, no hi ha cap raó per a deturar els vagons
d'un tren
en les antenes d'un insecte polvoritzat, en una pàgina
de pólvora amb creus de circular innocència.
De vegades només vull demolir les dates, tots els noms
idèntics a la foscor:
desfigurar les façanes del temps caminant cap a un
altre rumb.
Trotar en la finestra de la tempesta i llavors fer
que les venes fluesquen en la brisa juganera d'una reixa.
Hi ha tanta falsedat en els budells del riure i un
singlot escorxat
a l'hora d'escurar les canonades del batec.
Tot sol creue el riu i trenque el trau que em tanca
els ulls.
Supose que així és millor, tot i deixant al darrere un
paraigües
dolent, o les dates d'una lenta pols de flassades.
.
. Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
CRUZO
EL RÍO
Camino a través de direcciones equivocadas, piedras
laceradas
y un presente de espejos adversos.
En realidad, no existe razón para detener los vagones
de un tren
en las antenas de un insecto pulverizado, en una
página
de pólvora con cruces de circular inocencia.
A veces solo quiero demoler las fechas, todos los
nombres
idénticos a la oscuridad:
desfigurar las fachadas del tiempo caminando hacia
otro rumbo.
Trotar en la ventana de la tormenta y entonces hacer
que las venas fluyan en la brisa juguetona de una
verja.
Hay tanta falsedad en las tripas de la risa y un hipo
despellejado
a la hora de limpiar las tuberías del latido.
A solas cruzo el río y rompo el ojal que me cierra los
ojos.
Supongo que es mejor así, aun dejando atrás un
paraguas
doliente, o las fechas de un lento polvo de cobijas.
.
Del libro: “Invención de la espera”, 2020
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario