jueves, 15 de octubre de 2020

SECRECIÓ DE L’HUMUS│ SECRECIÓN DEL HUMUS

 

Imagen FB de Pere Bessó



SECRECIÓ DE L’HUMUS

 

 

Ara el fred ens escolta sobre la seua pròpia escopinada. El fred somnàmbul de les hèlixs d’èter del camí. Res més cert que aquell armari d’oblits i la seua campana d’aigües rauques i morta mirada d’ocell. De vegades m’enrede en la nata de la nit i el seu mormoleig de llumins al pit. És dúctil, trobe, aquest ronquet de buits enmig d’un vol de desvaris.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 


SECRECIÓN DEL HUMUS

 

 

Ahora el frío nos escucha sobre su propio escupitajo. El frío sonámbulo de las hélices de éter del camino. Nada más cierto que aquel armario de olvidos y su campana de aguas roncas y muerta mirada de pájaro. A veces me enredo en la nata de la noche y su murmurar de fósforos en el pecho. Es dúctil, creo, este ronroneo de huecos en medio de un vuelo de desvaríos.

.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


No hay comentarios: