jueves, 15 de octubre de 2020

POSTIL·LA DE L’INFINIT│ POSTILLA DEL INFINITO

Imagen FB de Pere Bessó



POSTIL·LA DE L’INFINIT

 

 

Puja l’escuma de foc a través de la flama de brutícia de l’horitzó: un rèptil de cera ens recorda les espelmes fosques de l’alè, o aquesta altra forma de les arrels grogues del descarnat, el cavall de cementiri de la mort, l’infern que ens deixa la seua crosta de tristesa com un pantà de finestres finides. Al cap i a la fi és estranya la gola mossegant blens grocs o desafiant l’autodestrucció de la son.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 


POSTILLA DEL INFINITO

 

 

Sube la espuma de fuego a través de la flama de mugre del horizonte: un reptil de cera nos recuerda las velas oscuras del aliento, o esa otra forma de las raíces amarillas de lo descarnado, el caballo de cementerio de la muerte, el infierno que nos deja su costra de tristeza como un pantano de ventanas fenecidas. Al cabo es extraña la garganta mordiendo pabilos amarillos o desafiando la autodestrucción del sueño.

.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


 

No hay comentarios: