BAPTISME DEL POL·LEN
Tornar a l’ala sempre fa la sensació
d’un vil·là arrossegat pel vent: recordar-te és llevar-li els cadenats al
temps, revelar la paraula humida que jau en el llindar de l’alè, entre íntims
imaginaris i diària floració. Si bé en la memòria hi ha pèrdues, vaig darrere
de la finestra atàvica de la teua plenitud en l’espill del ràfec. —En aquest
lloc m’instal·le amb tot el buirac de les meues finestres, ací on s’oficia cap
a dins el sagrat baptisme del pol·len. Cada vegada més la meua humanitat busca
aquest dia inèdit que engolesca la gota possessa del cordó umbilical.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
BAUTISMO DEL POLEN
Regresar al ala, siempre da la
sensación de un vilano arrastrado por el viento: recordarte es quitarle los
candados al tiempo, revelar la palabra húmeda que yace en el umbral del
aliento, entre íntimos imaginarios y diaria floración. Si bien en la memoria
hay extravíos, persigo la ventana atávica de tu plenitud en el espejo del alero.
—En ese sitio me instalo con todo el carcaj de mis ventanas, ahí donde se
oficia hacia dentro, el sagrado bautismo del polen. Cada vez mi humanidad busca
ese día inédito que engulla la gota posesa del cordón umbilical.
.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario