SOMNI DE DISTÀNCIES │ SUEÑO DE DISTANCIAS

Imagen FB de Pere Bessó

SOMNI DE DISTÀNCIES

Entre aquell brunzir ronc dels ferros dels reixats, les finestres i les seues vidències insospitades i el seu espill de distàncies. Des d’ací treballen els somnis de la impaciència, la crua ferida de frare que duc en l’alè, els monstres a peu que em mosseguen l’ànima sense cap fatiga. A estones esbufeguen els deserts en l’espill, la boca lenta i la seua tardejada plenitud de fèretre. I el seu tren gris de tristeses. Res no pot ja restituir el foc, ni el moment intens del cerç. Al cap i a la fi, en acabant només els donem continuïtat als somnis a través
de la memòria, i palmadetes callades a l’insomni. Hui és intempèrie el cristall on cau la pluja, vestigi la rosa Vague el crit i la dolçor de les vellositats arrabasses al riure.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SUEÑO DE DISTANCIAS

Entre aquel zumbido ronco de los hierros de las verjas, las ventanas y sus insospechadas videncias y su espejo de distancias. Desde aquí trabajan los sueños de la impaciencia, la cruda herida de fraile que llevo en el aliento, los monstruos a pie que muerden mi alma sin fatiga alguna. A ratos resuellan los desiertos en el espejo, la boca lenta y su atardecida plenitud de féretro. Y su gris tren de tristezas. Nada puede ya restituir el fuego, ni el momento intenso del cierzo. Al cabo, después, solo le damos continuidad a los sueños a través de la memoria, y palmaditas calladas al insomnio. Hoy es intemperie el cristal donde cae la lluvia, vestigio la rosa Vago el grito y la dulzura de las vellosidades arrebatas a la risa.

.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga