IRRACIONALITAT │ IRRACIONALIDAD

©Fotografía de Maria Amparo Vercher Hervàs,

IRRACIONALITAT

És de boira la peüngla que s’esmuny als meus ulls, d’ensopegades el bassal de sal que s’embolica en la llengua, d’iracúndies les fosques placentes de l’ebrietat desenterrada de l’eixam. Ens ofega la pluja de pus entre les dents i el riure fosc dels trens enmig de la malesa de la sang. Ens fa mal el corc del dol en una ciutat que fornica amb les heretgies, en aquesta ciutat en què hom fuig de les decapitacions sumàries. (Sona la nit en un cor de metall i es prolonguen les ulleres de l’aurora.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

IRRACIONALIDAD

Es de niebla la pezuña que resbala en mis ojos, de tropezones el charco de sal que se enreda en la lengua, de iracundias las oscuras placentas de la ebriedad desenterrada del enjambre. Nos ahoga la lluvia de pus entre los dientes y la risa oscura de los trenes en medio de la maleza de la sangre. Nos duele la carcoma del luto en una ciudad que fornica con las herejías, en esa ciudad en la que uno huye de las decapitaciones sumarias. (Suena la noche en un corazón de metal y se prolongan las ojeras de la aurora.)

.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.

©André Cruchaga

©Fotografía de Maria Amparo Vercher Hervàs,