MEMÒRIA DEL PRETÈRIT │ MEMORIA DEL PRETÉRITO

Imagen FB de Pere Bessó

MEMÒRIA DEL PRETÈRIT

Enmig dels ulls aquell tren damunt de les fondalades de l’aire. Un gemec nauseabund crivella l’horitzó com el cos al costat de la posta d’un canelobre. Abans fou l’ocell en el xiulet dels vells enclavaments de granit: foren els estris grisos de l’alè i la seua glopada d’antics terbolins. Tristos, travessem la misèria dels dies, els carrers amb taüts de sal, el fons els esclats del qual era de foc: ací cremàrem la primavera i soterràrem la gola i la falsa proximitat de la joia i la paràbola clandestina del bes.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

MEMORIA DEL PRETÉRITO

En medio de los ojos aquel tren sobre las hondonadas del aire. Un gemido nauseabundo acribilla el horizonte como el cuerpo junto a la posta de un candelabro. Antes fue el pájaro en el silbo de las viejas mochetas de granito: fueron los utensilios grises del aliento y su bocanada de antiguos torbellinos. Tristes, atravesamos la miseria de los días, las calles con ataúdes de sal, el fondo cuyos destellos era de fuego: ahí quemamos la primavera y soterramos la garganta y la falsa cercanía de la dicha y la parábola clandestina del beso.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.

©André Cruchaga