Imagen tomada de la red
SAN SALVADOR AL MEU PIT
No hemos nacido para el canto sino
para el acopio
de las palabras en el rechinar de los dientes.
Enrique Lihn
de las palabras en el rechinar de los dientes.
Enrique Lihn
San Salvador amb els seus bestials jocs de
paraules i ritus ferotges.
San Salvador escanyolit en les cunetes de la son, destenyit
als ulls de la infància, als carrerrons on és la mort.
Res no em fa pensar diferent de l’immund d’aquest Paradís,
quan mugeix el dolor i proliferen les mentides.
En un bolic de desempar, les simetries de l’inexpressable,
les ungles amb sarna de fatiga, el lent badall de les cicatrius
i els sudaris falsificats de l’abraçada.
Enmig de dents i boques de despropòsits, San Salvador, calamitós,
maldestre en el desig que aguaita, esglaiat en la penombra.
De vegades, cansat en les artèries de la despulla, entre engrunes de voraç
absurd i homicidis, inagafables en la tendresa.
En les nits, un somnífer fa la diferència per a evocar-te.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
San Salvador escanyolit en les cunetes de la son, destenyit
als ulls de la infància, als carrerrons on és la mort.
Res no em fa pensar diferent de l’immund d’aquest Paradís,
quan mugeix el dolor i proliferen les mentides.
En un bolic de desempar, les simetries de l’inexpressable,
les ungles amb sarna de fatiga, el lent badall de les cicatrius
i els sudaris falsificats de l’abraçada.
Enmig de dents i boques de despropòsits, San Salvador, calamitós,
maldestre en el desig que aguaita, esglaiat en la penombra.
De vegades, cansat en les artèries de la despulla, entre engrunes de voraç
absurd i homicidis, inagafables en la tendresa.
En les nits, un somnífer fa la diferència per a evocar-te.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
SAN SALVADOR EN MI PECHO
No hemos nacido para el
canto sino para el acopio
de las palabras en el rechinar de 1os dientes.
Enrique Lihn
de las palabras en el rechinar de 1os dientes.
Enrique Lihn
San Salvador con sus bestiales juegos de palabras y ritos feroces.
San Salvador enclenque en las cunetas del sueño, desteñido
en los ojos de la infancia, en los callejones donde está la muerte.
Nada me hace pensar diferente a lo inmundo de este Paraíso,
cuando muge el dolor y proliferan los embustes.
En un petate de desamparo, las simetrías de lo inexpresable,
las uñas con sarna de fatiga, el lento bostezo de las cicatrices
y los sudarios falsificados del abrazo.
Entre dientes y bocas de despropósitos, San Salvador, calamitoso,
torpe en el deseo que aguarda, asustado en la penumbra.
A veces cansado en las arterias del despojo, entre añicos de voraz
absurdo y homicidios, inasible en la ternura.
En las noches, un somnífero hace la diferencia para evocarte.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario