viernes, 6 de marzo de 2020

DES DE SEMPRE LA POLS

Imagen FB de Pere Bessó





DES DE SEMPRE LA POLS




Supón mis ojos tristes y pensativos, mudos,
viendo crecer el fuego desde hace muchos años.
José Luis Hidalgo





Des de sempre la pols devorada per les intempèries i aquesta ràbia que entra com a foguera al pit. Res no queda de les aigües falses de les pestanyes, ni tan sols aquest senyal del foc trist que corca boca i mans. Tancats els ulls, el desig d'anar-se'n cap a la placenta de la nit, perquè ací atia la cendra destemprada dels morts. Al forat de l’alba, el cavall trencat dels somnis i el seu ferment de forats.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESDE SIEMPRE EL POLVO




Supón mis ojos tristes y pensativos, mudos,
viendo crecer el fuego desde hace muchos años.
José Luis Hidalgo




Desde siempre el polvo devorado por las intemperies y esta rabia que entra como hoguera al pecho. Nada queda de las aguas falsas de las pestañas, ni siquiera ese atisbo del fuego triste que carcome boca y manos. Cerrados los ojos, el deseo de partir hacia la placenta de la noche porque aquí atiza la ceniza destemplada de los muertos. En el agujero del alba, el caballo roto de los sueños y su fermento de agujeros.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

No hay comentarios: