URGÈNCIES A DESHORA

Imagen FB de Pere Bessó

URGÈNCIES A DESHORA

Eren urgents les ombres al coixí. Urgents els cresols en el panteix d’aquelles espesses peripècies. Als ossos la fumarada de l’obrillaunes de l’insondable i les seues engrunes de buganvíl·lia domèstica. Just en l’estada de les cuixes, els ulls sremant-se en l’insòlit, mentre s’estiren amb avidesa les mans i creixen aquests altres instants de la sang com un ritual de germinacions cegues. Era urgent la ràfega esmolada de la pàtria o el cor ascendent a la somnolència.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA tradüit en català per PERE BESSÓ

URGENCIAS EN LA DESHORA

Eran urgentes las sombras en la almohada. Urgentes los candiles en el jadeo del aquellas espesas peripecias. En los huesos la humazón del abrelatas de lo insondable y sus puchitos de veranera doméstica. Justo en la estancia de los muslos, los ojos quemándose en lo insólito, en tanto se estiran con avidez las manos y crecen esos otros instantes de la sangre como un ritual de ciegas germinaciones. Era urgente la ráfaga afilada de la patria o el corazón ascendiendo a la somnolencia.

Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga