GÀBIA DE RECORDS

Imagen FB de Pere Bessó

GÀBIA DE RECORDS

Una gàbia de records gasta les meues sabates encara que com en Heràclit no mossegue dues vegades l’ham ni confonc les consignes de la nit amb les claus del dia (A tants cadàvers que fan mal se m’apaguen les finestres de l’alegria les estacions els trens els ulls i aquells braços com paragües al meu pit) davant de les flassades humiliades de la memòria el captaire de sempre i els seus records potser l’avenir sense roba ni espills (ara al país endormiscat es juga a l’il·lusionisme i des d’aquesta òptica se’ns despista amb fake news i fake love.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

JAULA DE RECUERDOS

Una jaula de recuerdos gasta mis zapatos aunque como en Heráclito no muerdo dos veces el anzuelo ni confundo las consignas de la noche con las llaves del día (A tantos cadáveres que duelen se me apagan las ventanas de la alegría las estaciones los trenes los ojos y aquellos brazos como paraguas en mi pecho) ante las cobijas humilladas de la memoria el mendigo de siempre y sus recuerdos quizás el porvenir sin ropa ni espejos (ahora en el país a duermevela se juega al ilusionismo y desde esa óptica se nos despista con fake news y fake love.)

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga