SENDER

Imagen FB de Pere Bessó

SENDER

Darrere de la finestra, aquell sender assolellat de fullaraca: les parets de fusta amb resplendor de brasa descendeixen al meu interior. És la casa de sempre, però també diferent. És l’aroma intemporal de l’entranya que se sent en les pol·lucions de l’hivern: gota a gota l’espelma en obligat monòleg. (En aquest fluir lent, creuem sense objecció els parracs de la nit fins a l’estrany relleu de l’edènic.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SENDERO

Detrás de la ventana, aquel sendero asoleado de hojarasca: las paredes de madera con resplandor de ascua descienden a mi interior. Es la casa de siempre, pero también distinta. Es el aroma intemporal de la entraña que se oye en las poluciones del invierno: gota a gota la espelma en obligado monólogo. (En ese fluir lento, cruzamos sin reparo los andrajos de la noche hasta el extraño relieve de lo edénico.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga