ESCRIPTURA DEL TATUATGE

Imagen FB de Pere Bessó

ESCRIPTURA DEL TATUATGE

Davalle fins a l’escriptura del tatuatge dels dies promiscus de màscares, del fullatge enclaustrat en la creu de cada dia. De vegades són petards els nusos bruts de fum del tren que passa a deshora amb el seu pellam de ronc seminal. Mentre apedregue els enrenous del dia, es torna imminent el presagi
petrificat de les fornicacions en la pedra calcària de l’alba. Al costat de les parets cegues de l’heura, el colibrí d’aigua en els ossos del meu pit. (Em quede en el brusc de la posta, dolent d’esperança i creixent d’espines. El mocador s’apodera del cadàver de sal del mar; jo dels dimonis absoluts que devoren en la seua còpula.) Als costats madura la gebrada, com Daphne als balcons de la meua sang.

Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ESCRITURA DEL TATUAJE

Desciendo hasta la escritura del tatuaje de los días promiscuos de máscaras, del follaje enclaustrado en la cruz de todos los días. A veces son petardos los nudos sucios de humo del tren que pasa a deshora con su pelambre de ronquido seminal. Mientras apedreo los ajetreos del día, se vuelve inminente el presagio petrificado de las fornicaciones en la piedra caliza del alba. Junto a las paredes ciegas de la yedra, el colibrí de agua en los huesos de mi pecho. (Me quedo en lo brusco de la posta, doliente de esperanza y creciente de espinas. El pañuelo se apodera del cadáver de sal del mar; yo de los demonios absolutos que devoran en su cópula.) A los costados madura la escarcha, como Daphne en los balcones de mi sangre.

.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2028

©André Cruchaga