Imagen FB de Pere Bessó
ACTA SECULAR
De tot el que ens esguita la claveguera sense depilar les seues gotes innombables d’incendi i inframón, està fet aquest alfabet: hi ha galops i fúries dolgudes, balcons romputs cintrats en el pati de la nit.
A estones els ullals són aquesta altra al·lucinació de les lliçons apreses pel cos.
En la transició de la floridura, es dispersen els dits fàl·lics de les estelles i la seua acta d’infinit.
(Entre lloances i detraccions, l’escamoteig seminal de les ungles i la indeclinable al·legoria dels carrers. Res no és tan incòmode com les ànsies foses d’un colp o aletada.)
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
ACTA SECULAR
De cuanto nos salpica la alcantarilla sin depilar con sus gotas innumerables de incendio y submundo, está hecho este alfabeto: hay galopes y dolientes furias, balcones rotos cimbrados en el patio de la noche.
A ratos los colmillos son esa otra alucinación de las lecciones aprendidas por el cuerpo.
En la transición del moho, se dispersan los dedos fálicos de las astillas y su acta de infinito.
(Entre alabanzas y detracciones, el escamoteo seminal de las uñas y la indeclinable alegoría de las calles. Nada es tan incómodo como las ansias derretidas de un golpe o aletazo.)
De
“Poemas del descreimiento”, 2018.
©
André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario