ENCONTRE INEVITABLE AMB MARC CHAGALL
No sé si les seues llunes són d’aigua o d’extrema lucidesa. Tampoc no sé
d’aquests animals a un milímetre del coit de les crucifixions blanques, —diu
vostè—; a través de la finestra ventana i, damunt de sostres de teula, un
violinista que de segurs pateix neurosi, però no pas d’esclerosi. Un circ és un
circ i els clowns sempre tenen bigots extravagants i un somrís inguarible. En
una carn blava de set, veig el poeta Apollinaire sostenint les vèrtebres de la
sequera, alguns fal•lus i vulves penjant d’un escapulari. En una cursa de
trapezistes, ens oblidem de la febre dels nou casats, de l’audàcia de la saliva
lliscant a les entrecuixes de l’ofec. Als punys d’una flor, l’amor, una
cistella de pans i peixos abans de caure a l’abisme, una verge entrant a l’Arca
de Noè.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al
català per PERE BESSÓ
.
.
ENCUENTRO INEVITABLE CON MARC CHAGALL
No sé si sus lunas son de agua o de extrema lucidez. Tampoco sé de esos
animales a un milímetro del coito de las crucifixiones blancas, —dice usted—; a
través de la ventana y, sobre techos de teja, un violinista que de seguro
padece de neurosis, pero no de esclerosis. Un circo es un circo y los clowns
siempre tienen bigotes extravagantes y una sonrisa incurable. En una carne azul
de sed, veo al poeta Apollinaire sosteniendo las vértebras de la sequía, algunos
falos y vulvas colgando de un escapulario. En una carrera de trapecistas, nos
olvidamos de la fiebre de los recién casados, de la audacia de la saliva
deslizándose en las entrepiernas del ahogo. En los puños de una flor, el amor,
una cesta de panes y peces antes de caer al abismo, una virgen entrando al Arca
de Noé.
.
De ‘Como quien pide luz o pide agua’,
2021.2022
©André Cruchaga
