miércoles, 23 de marzo de 2022

ENCONTRE INEVITABLE AMB MARC CHAGALL │ ENCUENTRO INEVITABLE CON MARC CHAGALL

 

Marc Chagall


ENCONTRE INEVITABLE AMB MARC CHAGALL

 

 

No sé si les seues llunes són d’aigua o d’extrema lucidesa. Tampoc no sé d’aquests animals a un milímetre del coit de les crucifixions blanques, —diu vostè—; a través de la finestra ventana i, damunt de sostres de teula, un violinista que de segurs pateix neurosi, però no pas d’esclerosi. Un circ és un circ i els clowns sempre tenen bigots extravagants i un somrís inguarible. En una carn blava de set, veig el poeta Apollinaire sostenint les vèrtebres de la sequera, alguns fal•lus i vulves penjant d’un escapulari. En una cursa de trapezistes, ens oblidem de la febre dels nou casats, de l’audàcia de la saliva lliscant a les entrecuixes de l’ofec. Als punys d’una flor, l’amor, una cistella de pans i peixos abans de caure a l’abisme, una verge entrant a l’Arca de Noè.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

.

.

ENCUENTRO INEVITABLE CON MARC CHAGALL

 

 

No sé si sus lunas son de agua o de extrema lucidez. Tampoco sé de esos animales a un milímetro del coito de las crucifixiones blancas, —dice usted—; a través de la ventana y, sobre techos de teja, un violinista que de seguro padece de neurosis, pero no de esclerosis. Un circo es un circo y los clowns siempre tienen bigotes extravagantes y una sonrisa incurable. En una carne azul de sed, veo al poeta Apollinaire sosteniendo las vértebras de la sequía, algunos falos y vulvas colgando de un escapulario. En una carrera de trapecistas, nos olvidamos de la fiebre de los recién casados, de la audacia de la saliva deslizándose en las entrepiernas del ahogo. En los puños de una flor, el amor, una cesta de panes y peces antes de caer al abismo, una virgen entrando al Arca de Noé.

.

De ‘Como quien pide luz o pide agua’, 2021.2022

©André Cruchaga


No hay comentarios: