viernes, 3 de abril de 2020

DE TOMBES I CREUS

Imagen Pinterest





DE TOMBES I CREUS




Come out of the world – come above it –
Up over its crosses and graves,…
Ella Wheeler Wilcox




Al voltant de tombes i creus, nosaltres en la cartografia de la pluja, els incendis bruts de la ciutat, els carrers absoluts de les ombres. Com simples esbossos, l’aigua que ens torna les butxaques buides, la nit i els seus trens: sempre perduts en un bar d’axil·les, mentre qualsevol imaginari ens acosta a la por. Tota la memòria és obscena quan s’ennuvola el cel i al voltant només hi ha portes de ferro i miserables aiguamolls de malsons. (De vegades em desperte buscant els teus braços enmig de flassades d’oblit.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SOBRE TUMBAS Y CRUCES




Come out of the world – come above it –
Up over its crosses and graves,…
Ella Wheeler Wilcox




Sobre tumbas y cruces, nosotros en la cartografía de la lluvia, los incendios sucios de la ciudad, las calles absolutas de las sombras. Como simples bocetos, el agua que nos devuelve los bolsillos vacíos, la noche y sus trenes: siempre perdidos en un bar de axilas, mientras cualquier imaginario nos acerca al miedo. Toda la memoria es obscena cuando se nubla el cielo y alrededor solo hay puertas de hierro y miserables pantanos de pesadillas. (A veces me despierto buscando tus brazos en medio de cobijas de olvido.)
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

sábado, 21 de marzo de 2020

PREMONICIÓ

Imagen FB de Pere Bessó




PREMONICIÓ




Ahir a la nit, un migdia de canelobres en el meu desvetlament mossegava els meus records: ara sé que en aquesta flassada de migracions, la nuesa m’ofereix la cendra promesa d’un descans subterrani.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PREMONICIÓN




Anoche, un mediodía de candelabros en mi desvelo mordía mis recuerdos: ahora sé que en esa cobija de migraciones, la desnudez me ofrece la ceniza prometida de un descanso subterráneo.
.
Del libro: ‘Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

CABAL PRIMITIU

Imagen FB de Pere Bessó





CABAL PRIMITIU




Al peu del crit que cau com la bava dels jardins fangosos, aquesta mena de dia en blanc i negre: en l’hora nona de les aigües mortes, el fang d’un sospir ofegat com el rastre groc de les multituds retallades.Corre la sang sobre les velles forques de la decrepitud i els pedrissos fumats de l’esperança. En les reixes, els ocells picotegen la floridura de les alegries finides en la pell. Gemeguen pertot els comuns de l’insomni i el fil de tabac de l’aurora. A les portes artificials de la son, els cavalls del cor cessen els seus tropells.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CAUDAL PRIMITIVO




Al pie del grito que cae como la baba de los jardines fangosos, esta suerte de día en blanco y negro: en la hora nona de las aguas muertas, el barro de un suspiro ahogado como el rastro amarillo de las muchedumbres cercenadas. Corre la sangre sobre los viejos horcones de la decrepitud y los poyetones ahumados de la esperanza. En las verjas, los pájaros picotean el moho de las alegrías fenecidas en la piel. Gimen por totas partes los retretes del insomnio y el hilo de tabaco de la aurora. En las puertas artificiales del sueño, los caballos del corazón cesan sus tropeles.

Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

viernes, 20 de marzo de 2020

ARA, ELS MEUS DESASSOSSECS

Imagen FB de Pere Bessó





ARA, ELS MEUS DESASSOSSECS




…tan sólo conozco el desasosiego
y en él me protejo del certero dolor de los aprendizajes.
Julia Otxoa




Nada més cert que el cuc que udola a l’ombra de la seua sort,
o al fantasma de la realitat que l’afligeix quan la tempesta
és fosca i en l’esvaniment de les finestres, l’espill
que ens projecta és un estrany port d’espectres.
M’aboque a la nit duplicada dels meus desassossecs,
al vell abisme dels meus laberints,
lloc dels meus aprenentatges i de la meua set.
Davant de les múltiples depredacions, drene cada dia el meu taller.
Hi ha tantes pors en el present que deixe de veure la ciutat:
filtre tots els meus insomnis i les falses vehemències del cudol;
defuig les estacions de l’astúcia cobertes pel fullatge
i l’elogi que fumeja com un trofeu de mel sobre les flors.
—Ja he conegut el cor de las intempèries i això m’és suficient.
De vegades, la fraternitat, no deixa de semblar-me sospitosa.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AHORA, MIS DESASOSIEGOS




…tan sólo conozco el desasosiego
y en él me protejo del certero dolor de los aprendizajes.
Julia Otxoa




Nada más cierto que el gusano que aúlla a la sombra de su suerte,
o al fantasma de la realidad que lo aqueja cuando la tormenta
es oscura y en el desvanecimiento de las ventanas, el espejo
que nos proyecta es un extraño puerto de espectros.
Me asomo a la noche duplicada de mis desasosiegos, al viejo
abismo de mis laberintos, lugar de mis aprendizajes y de mi sed.
Ante las múltiples depredaciones, dreno cada día mi taller.
Hay tantos miedos en el presente que dejo de ver la ciudad:
filtro todos mis insomnios y las falsas vehemencias del guijarro;
le huyo a las estaciones de la astucia cubiertas por el follaje
y al elogio que humea como un trofeo de miel sobre las flores.
—Ya he conocido el corazón de las intemperies y eso me basta.
A veces, la fraternidad, no deja de parecerme sospechosa.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020
©André Cruchaga