martes, 21 de enero de 2020

POTSER ENS OFEGAREM

Imagen FB de Pere Bessó





POTSER ENS OFEGAREM




Potser ens ofegarem en l’esgarrap de les aigües que emergeixen dels ulls: al pit, les ninetes ferides del crit, o la riallada de sal que ens mossega mentre l´espina clava el sanglot al tòrax. Ens urgeix un cavall de ferro per a muntar aquesta ombra agra amb la més oberta duresa de les determinacions. (En la concavitat del pit sempre colpeja el remot, aquest predi estrany del buit que tenen els miratges. Després de tot, respiren els records en un país estrany. En un país de moltes sospites i ansietats.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




QUIZÁS NOS AHOGUEMOS




Quizás nos ahoguemos en el rasguño de las aguas que emergen de los ojos: en el pecho, las pupilas heridas del grito, o la carcajada de sal que nos muerde mientras la espina clava el sollozo en el tórax. Nos urge un caballo de hierro para montar esta sombra agria con la más abierta dureza de las determinaciones. (En la concavidad del pecho siempre golpea lo remoto, ese predio extraño del vacío que tienen los espejismos. Después de todo, respiran los recuerdos en un país extraño. En un país de muchas sospechas y ansiedades.)
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

lunes, 20 de enero de 2020

RECORDS DE L’ESPLENDOR

Imagen FB de Pere Bessó





RECORDS DE L’ESPLENDOR




Per les nits que ens esperen en la golfa de la fullaraca.
Per la llum que ens ofega sota la vegetació dels somnis,
i ens colpeja els braços amb paraules,
i ens ciny amb la seua candor miop i dubtosa limpidesa.
Per tots els passos cecs que hem fet fins a esgotar-nos.
Per tots els vitralls que ompliren els buits de la nostra memòria
fins al punt de respirar una eternitat efímera.
Per tota la nuesa compartida davant del caliu d’un cresol.
Per tot el temps que ens abastà com una fulla de jade
i ens feu polsar la terra i embriagar-nos.
Per tota aquesta vida i el parentesc amb la pluja, pel dejú
d’aquell cofre que obrí quan acabava de deixar la meua infantesa.
Finalment en cada escó del batec cremàrem l’esplendor.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




RECUERDOS DEL ESPLENDOR




Por las noches que nos esperan en el desván de la hojarasca.
Por la luz que nos ahoga debajo de la vegetación de los sueños,
y nos golpea los brazos con palabras,
y nos ciñe con su candor miope y dudosa limpidez.
Por todos los pasos ciegos que hemos dado hasta agotarnos.
Por todos los vitrales que llenaron los vacíos de nuestra memoria
hasta el punto de respirar una eternidad efímera.
Por toda la desnudez compartida frente al rescoldo de un candil.
Por todo el tiempo que nos alcanzó como una hoja de jade
y nos hizo pulsar la tierra y embriagarnos.
Por toda esa vida y el parentesco con la lluvia, por el ayuno
de aquel cofre que abrí cuando recién dejaba mi infancia.
Al cabo en cada peldaño del pálpito quemamos el esplendor.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

domingo, 19 de enero de 2020

CLAREDATS FOSQUES

Imagen Pinterest






CLAREDATS FOSQUES




Transites entre els silencis rosegadors d’una taula buida. A la vorera del so desesperat, un ocell violent mormola en les nostres vides. Sempre, en algun lloc, els olors rancis del fem i la poca visió per a veure la sorpresa. Davant de tantes finestres, els jocs umbilicals de les ombres i el contagi groc del pols. Cada qui aprèn a lidiar amb l’alegria que va evaporant-se al cantó dels residus de l´alè. En aquest temps de clarors fosques, la nit, ni la memòria són diferents als matossars densos de l’aire.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CLARIDADES OSCURAS




Transitas entre los silencios roedores de una mesa vacía. Al borde del sonido desesperado, un pájaro violento murmura en nuestras vidas. Siempre, en algún sitio, los olores rancios de la basura y la poca visión para ver el asombro. Ante tantas ventanas, los juegos umbilicales de la sombras y el contagio amarillo del pulso. Cada quien aprende a lidiar con la alegría que se va evaporando en la esquina de los residuos del aliento. En este tiempo de claridades oscuras, la noche, ni la memoria son diferentes a los matorrales densos del aire.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

POLS RESPIRADA

Imagen FB de Pere Bessó





POLS RESPIRADA




Com qualsevol cosa que cau als ulls, Crema el resquill del pretèrit i el seu raïm de records. Cada gota d’aigua ploguda és una humitat menuda a les temples, potser un espill sord, saturat d’imatges insomnes. A la vora de l’os de la misèria, el costat pervers de la realitat: en aquella pobresa de bolquers, els contes irreals farcits de brutícia. I cap analgèsic per a suportar els carrers o les parets de fusta de les paraules.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




POLVO RESPIRADO




Como cualquier cosa que cae en los ojos, arde la esquirla del pretérito y su racimo de recuerdos. Cada gota de agua llovida es una menuda humedad en las sienes, acaso un espejo sordo, saturado de imágenes insomnes. Al borde del hueso de la miseria, el lado perverso de la realidad: en aquella pobreza de pañales, los cuentos irreales copados de suciedad. Y ningún analgésico para soportar las calles o las paredes de madera de las palabras.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga