INTROSPECCIÓ EN LA CENDRA

Imagen FB de Pere Bessó

INTROSPECCIÓ EN LA CENDRA

Més enllà dels meus morts, són els cascos dels fèretres i la nit
deslligada de les introspeccions. L’udol de l’aigua o del vent.
Més enllà l’alter ego dels focs finits.
De sobte les estelles desmesurades de la història i el seu rastre
de fang i el seu viatge d’ombres i els seus tions d’ocell insomne.
Des del centre de l’alè, l’esclafit de la roba bruta
i una làpida de promeses que decolorà el vent amb la seua falsa
urbanitat: un abisme, és clar, sempre manca d’ulls i armaris de paret.
En l’horitzó del meu tràngol precipite la pluja fermentada del dol.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

INTROSPECCIÓN EN LA CENIZA

Más allá de mis muertos, están los cascos de los féretros y la noche
desasida de las introspecciones. El aullido del agua o del viento.
Más allá el alter ego de los fuegos fenecidos.
De pronto, las astillas desmesuradas de la historia y su rastro
de fango y su viaje de sombras y sus tizones de pájaro insomne.
Desde el centro del aliento, el estallido de la ropa sucia
y una lápida de promesas que descoloró el viento con su falsa
urbanidad: un abismo, claro, siempre carece de ojos y alacenas.
En el horizonte de mi trance precipito la lluvia fermentada del luto.

Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga

VARIACIONS DEL FRED

Imagen FB de Pere Bessó

VARIACIONS DEL FRED

En el quart creixent de la ferida al costat, el punyal de fred que em recorda, la glòria i les frustracions de la febre. Hi ha dolor als murs ancestrals de l’infinit, a la presó amarga de l’orfandat, en el rastre del grunyit que ens deixa el pit. El fred em torna les diverses edats de l’au en l’ombra, la set, els lavatoris, les humides cicatrius que mai no ha esborrat el temps. Des del nus a la gola, fins al terror als ulls: mai no ha estat dolç aquest tremolar en la demografia de l’abisme. Tot s’esdevé paradoxal en l’obsessió convulsa de l’antifaç o en la dansa a cel obert dels cavalls inabastables de l’alè.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VARIACIONES DEL FRÍO

En el cuarto creciente de la herida en el costado, el puñal de frío que me recuerda, la gloria y las frustraciones de la fiebre. Hay dolor en los muros ancestrales del infinito, en la cárcel amarga de la orfandad, en el rastro del gruñido que nos deja el pecho. El frío me devuelve las diversas edades del ave en la sombra, la sed, los lavatorios, las húmedas cicatrices que nunca ha borrado el tiempo. Desde el nudo en la garganta, hasta el terror en los ojos: jamás ha sido dulce este tiritar en la demografía del abismo. Todo resulta paradójico en la obsesión convulsa del antifaz o en la danza a cielo abierto de los caballos inasibles del aliento.

.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga

RÈGIM NOCTURN

Imagen FB de Pere Bessó

RÈGIM NOCTURN

Perquè el dia es desfà en el ritu dels dubtes i les foscors que propaga l’horitzó. Hi ha desencontres en el nus negre de la nit: ens abandona la llum i és un malson l’ultratge, els pouets de sal en la boca, la pell que vocifera solitària. Davant del terbolí de les inclemències, cap serenor, llevat del designi de les ombres i la terra on transita la mort. Viure, si de cas, aquest reclamar-li a la memòria pel foc d’alguns somnis. Tremola el pols en la nit recurrent del coixí.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

RÉGIMEN NOCTURNO

Porque el día se deshace en el rito de las dudas y las oscuridades que propaga el horizonte. Hay desencuentros en el nudo negro de la noche: nos abandona la luz y es una pesadilla el ultraje, los pocillos de sal en la boca, la piel que vocifera solitaria. Frente al torbellino de las inclemencias, ninguna serenidad, salvo el designio de las sombras y la tierra donde transita la muerte. Vivir, acaso sea, este reclamarle a la memoria por el fuego de algunos sueños. Tiembla el pulso en la noche recurrente de la almohada.

.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga

PARADÍS MINAT

Imagen FB de Pere Bessó

PARADÍS MINAT

Soscavem el paradís i el temps amb l’udol de sang
dels vertígens: tota la realitat anà fent-se feraç descrepitud.
En els somnis, Circe, i aquella nuesa d’obscurs beuratges.
L’èxtasi de l’infern en la poma, la vida i els seu descens
al subsòl, a la pèrdua en la somnolència dels encaixos, la llengua abissal
en les estranyes llunyanies del no-ser.
En aquell temps de núvols i pluges, tots els déus dissolts,
inclosa aquesta brasa d’incandescències, en acabant el patíbul agre
de la vexació, la mosca a la vorera de les dents, el parrac de l’arc del cel.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PARAÍSO MINADO

Socavamos el paraíso y el tiempo con el aullido de sangre
de los vértigos: toda la realidad se fue haciendo feraz decrepitud.
En los sueños, Circe, y aquella desnudez de oscuros brebajes
El éxtasis del infierno en la manzana, la vida y su descenso
al subsuelo, el extravío en la somnolencia de los encajes, la lengua
abisal en las entrañas lejanías del no ser.
En aquel tiempo de nubes y lluvias, todos los dioses disueltos,
incluida esa brasa de incandescencias, luego el patíbulo agrio
del vejamen, la mosca al borde los dientes, el harapo del arcoíris.
.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga