Imagen cogida del FB de Pere Bessó
IMATGES
En l’allau de
records, les mans i el goteig de les cantonades de l’eco.
Davant de les corbes de les meues incoherències, els buits de la veu que dansen
com un No-res darrer entre cadàvers.
Damunt de la taula el manicomi dels meus ulls enrunats, els cadàvers
purificats de la meua boca, els dies impotents del fàstic.
(En la
ciutat, l’orfandat de làpides, els cementeris obesos de semen
i les finestres amargues de la gàbia.)
Al capdavall, només sé que junts, estimem els
estranys dies del crepuscle i les seues vagues
sastreries i els seus vastos ganivets de sang i els
seus olors de nerviosa cervesa.
Res més té la contundència del vòmit o el plor o
l’orgasme:
creix el teler del Paradís amb les seues pors.
Creix, mentre escric, la blasfèmia del rellotge com
una prestatgeria vella…
“Imatges”d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït
al català per PERE BESSÓ
IMÁGENES
En el alud de
recuerdos, las manos y el goteo de las esquinas del eco.
Frente a las curvas de mis incoherencias, los huecos de la voz que danzan
como una Nada póstuma entre cadáveres.
Sobre la mesa el manicomio de mis ojos derruidos, los cadáveres
purificados de mi boca, los días impotentes del asco.
(En la ciudad, la orfandad de lápidas,
los cementerios obesos de semen
y las ventanas amargas de la jaula.)
Al final, sólo sé que juntos, amamos los extraños días del crepúsculo y sus
vagas
sastrerías y sus vastos cuchillos de sangre y sus olores de nerviosa cerveza.
Nada más tiene la contundencia del vómito o el llanto o el orgasmo:
crece el telar del Paraíso con sus miedos.
Crece, mientras escribo, la blasfemia del reloj como un anaquel viejo…
Barataria, 14.IV.2014
.jpg)
