Imagen cogida de la red
ESCORÇA
Escriure al llarg de l’arbre, l’ona fugitiva de
l’altra riba. El brunzir obstinat
de la mosca en la porta,
El dubte humitós de la fuga, l’anadura de la fusta en les arrels.
Damunt de la fulla seca, la veu plantada del silenci.
Al cap i a la fi, cauen les lluernes, la molsa endarrerida de la pàgina,
l’ossada de la lluna damunt de les mans.
El dubte humitós de la fuga, l’anadura de la fusta en les arrels.
Damunt de la fulla seca, la veu plantada del silenci.
Al cap i a la fi, cauen les lluernes, la molsa endarrerida de la pàgina,
l’ossada de la lluna damunt de les mans.
“Escorça” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ
CORTEZA
Escribir a lo largo del árbol, la ola fugitiva de la otra orilla. El terco
zumbido de la mosca en la puerta,
la duda húmeda de la fuga, la andadura de la madera en las raíces.
Sobre la hoja seca, la voz allí plantada del silencio.
Después de todo, caen las luciérnagas, el musgo rezagado de la página,
la osamenta de la luna sobre las manos.
Barataria, 15.IV.2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario