sábado, 15 de agosto de 2020

RENUNCIAMENT│ RENUNCIAMIENTO

Imagen FB de Pere Bessó





RENUNCIAMENT




Algunes vegades, esglaia el sigil, mentre un espill de llum desarma la foscor del poema. La teua pell deixà en les meues mans, tot el mar dels dies adolescents: mire el teu cos i el mar en sons, (el moll alt a prop de la meua boca), ara en la calma de l’oblit.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




RENUNCIAMIENTO




Algunas veces, asusta el sigilo, mientras un espejo de luz desarma la oscuridad del poema. Tu piel dejó en mis manos, todo el mar de los días adolescentes: miro tu cuerpo y el mar en sonidos, (el muelle alto cerca de mi boca), ahora en la calma del olvido.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

viernes, 14 de agosto de 2020

FÒSSIL INFINIT │ FÓSIL INFINITO

Imagen FB de Pere Bessó






FÒSSIL INFINIT




Pertot trobe buit l’infinit: és, de sobte, el fòssil del riure r l’única llum tribal de les espessors planetàries. Masteguem la placenta de l’agonia entre promontoris de dents dissecades. Onsevullga l’espill gris de la deriva i les seues nits d’asfalt a les parpelles. A estones tot es redueix a fred de claus, a una rosa de sorra en soterranis de vòmits, a un peix de confuses escates que es rebolca en la son.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FÓSIL INFINITO




En todas partes encuentro vacío el infinito: es, de pronto, el fósil de la risa la única luz tribal de las espesuras planetarias. Masticamos la placenta de la agonía entre promontorios de dientes disecados. Por doquier el espejo gris de la deriva y sus noches de asfalto en los párpados. A ratos todo se reduce a frío de clavos, a una rosa de arena en sótanos de vómitos, a un pez de confusas escamas que se revuelca en el sueño.

Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

DESVARI│ DESVARÍO

Imagen FB de Pere Bessó






DESVARI




Per la penombra dels somnis, el cavall del desvari en la pendent circular de la nit: res no és impossible en l’hamaca de xuclamel a l’hora en què es transita pel nus que es fa en la gola. El tall acostuma a ser feroç en el plomell de sal cristal·litzat en l’espill enganyós de les hores. (Sempre fa igual el davantal de mamà amb les seues bosses sense monedes, amb tota la tristesa de les arrugues de la pobresa. Darrere de la porta el sant o la ferradura, mentre als carrers desfilen els apinyaments, les façanes, els grans núvols de fem, aquelles nenes alegres llepant un glopet de boira i xàfec.) El ferro de la penombra em tanca els ulls amb el seu dur somnambulisme.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESVARÍO




Por la penumbra de los sueños, el caballo del desvarío en la pendiente circular de la noche: nada es imposible en la hamaca de chupamiel a la hora en que uno transita sobre el nudo que se hace en la garganta. El filo suele ser feroz en el penacho de sal cristalizado en el espejo engañoso de las horas. (Siempre da igual el delantal de mamá con sus bolsas sin monedas, con toda la tristeza de las arrugas de la pobreza. Tras la puerta el santo o la herradura, mientras en las calles desfilan los apiñamientos, las fachadas, las grandes nubes de basura, aquellas niñas alegres lamiendo un sorbete de niebla y aguacero.) El hierro de la penumbra me cierra los ojos con su duro sonambulismo.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

jueves, 13 de agosto de 2020

LLIBERTAT PER A MORIR │ LIBERTAD PARA MORIR

Imagen FB de Pere Bessó





LLIBERTAT PER A MORIR




Restes en la branca renegada de l’últim carrer desmesurat de la tortura. Ací el mocador romput dels penjats per un oblit que ens evoca l’autoflagel·lació de les nostres capacitats. A dir ver, llance els maniquís a la gatzoneta com a ofrena al psalm que mai no resem, dins de l’agonia de dents de la bèstia que ens habita. El drama del temps és només una novel·la de fulletó a imitar en la condensació dels somnis, a devorar en la reïna d’una ullera de pols de l’erm. Cada vegada, l’amor, ens sembla una paraula estranya, sense revelacions: ens vindria bé, llavors, una mica d’absurd i llibertat per a donar-li santa sepultura i que els seus peus dolents mamprenguen la seua fugida d’ombra.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LIBERTAD PARA MORIR




Te quedas en la rama renegada de la última calle desmesurada de la tortura. Ahí el pañuelo roto de los ahorcados por un olvido que nos evoca la autoflagelación de nuestras capacidades. A decir verdad, lanzo los maniquíes en cuclillas como una ofrenda al salmo que nunca rezamos, dentro de la agonía de dientes de la bestia que nos habita. El drama del tiempo es solo una novela de folletín a imitar en la condensación de los sueños, a devorar en la resina de una ojera de polvo del páramo. Cada vez, el amor, nos parece una palabra extraña, sin revelaciones: nos vendría bien, entonces, un poco de absurdo y libertad para darle santa sepultura y que sus pies dolientes, emprendan su huida de sombra.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga