Imagen FB de Pere Bessó
DESVARI
Per la penombra
dels somnis, el cavall del desvari en la pendent circular de la nit: res no és
impossible en l’hamaca de xuclamel a l’hora en què es transita pel nus que es
fa en la gola. El tall acostuma a ser feroç en el plomell de sal cristal·litzat
en l’espill enganyós de les hores. (Sempre
fa igual el davantal de mamà amb les seues bosses sense monedes, amb tota la
tristesa de les arrugues de la pobresa. Darrere de la porta el sant o la
ferradura, mentre als carrers desfilen els apinyaments, les façanes, els grans
núvols de fem, aquelles nenes alegres llepant un glopet de boira i xàfec.)
El ferro de la penombra em tanca els ulls amb el seu dur somnambulisme.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
DESVARÍO
Por la penumbra de
los sueños, el caballo del desvarío en la pendiente circular de la noche: nada
es imposible en la hamaca de chupamiel a la hora en que uno transita sobre el
nudo que se hace en la garganta. El filo suele ser feroz en el penacho de sal
cristalizado en el espejo engañoso de las horas. (Siempre da igual el delantal de mamá con sus bolsas sin monedas, con
toda la tristeza de las arrugas de la pobreza. Tras la puerta el santo o la
herradura, mientras en las calles desfilan los apiñamientos, las fachadas, las
grandes nubes de basura, aquellas niñas alegres lamiendo un sorbete de niebla y
aguacero.) El hierro de la penumbra me cierra los ojos con su duro
sonambulismo.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario