jueves, 21 de mayo de 2020

AMPUTACIONS

Imagen FB de Pere Bessó






AMPUTACIONS




I do nor even have ashes to rub into my eyes.
James Wright




Entre el cel i la terra, les amputacions com un jardí de crisantems tallats per l’ullal de serps de parracs. L’escalpel, ací, a la vora del monyó de somnis i els ulls trencats d’un cementiri de silencis, quasibé un escapulario de gemecs en un sostre gèlid de ferides. Ballen els cresols en el buit de la saliva, el tren sense ales en una olla de records, els dies sencers de boira en els parcs. (Ets el que jo sóc: un instant en el terror que imaginem, un cor d’ossos, en el judici final que ressona en la llum sorda de la fusta.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AMPUTACIONES




I do nor even have ashes to rub into my eyes.
James Wright




Entre el cielo y la tierra, las amputaciones como un jardín de crisantemos cortados por el colmillo de serpientes de harapos. El escalpelo, ahí, junto al muñón de sueños y los ojos rotos de un cementerio de silencios, casi un escapulario de gemidos en un techo gélido de heridas. Bailan los candiles en el hueco de la saliva, el tren sin alas en una olla de recuerdos, los días enteros de niebla en los parques. (Eres lo que yo soy: un instante en el terror que imaginamos, un corazón de huesos, en el juicio final que resuena en la luz sorda de la madera.)
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

miércoles, 20 de mayo de 2020

BORDELL DEL SOMRIURE

Imagen FB de Pere Bessó





BORDELL DEL SOMRIURE




The sour breath
Will vanish in a day.
Sylvia Plath




Ja he tancat la porta al possible joc de la fullaraca. Uns centaus dringuen al pessebre de les butxaques, o pengen de la forqueta de la nit ocells negres de lascívia. (Ni somies, al coll, amb tonells de vaques magres en un manicomi, ni amb el cel nan d’un caliu de llengua espessa de callositats.) Un vi negre té millor gust a una nit constel·lada d’ombres fastigoses: bull el paradís en un davantal de vinagre, mentres el fum emmuralla la ciutat i els espills, aqueixa tristor que ens dóna la puta càrcer en què vivim.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





LUPANAR DE LA SONRISA




The sour breath
Will vanish in a day.
Sylvia Plath




Ya he cerrado la puerta al posible juego de la hojarasca. Unos centavos tintinean en el pesebre de los bolsillos, o cuelgan de la horqueta de la noche pájaros negros de lascivia. (Ni sueñes, al cuello, con toneles de vacas flacas en un manicomio, ni con el cielo enano de un rescoldo de lengua tupida de callosidades.) Un vino tinto sabe mejor a una noche constelada de sombras asquerosas: hierve el paraíso en un delantal de vinagre, mientras el humo amuralla la ciudad y los espejos, esa tristeza que nos da la puta cárcel en que vivimos.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

martes, 19 de mayo de 2020

MUSEU

Imagen FB de Pere Bessó





MUSEU




Just a la foguera de set, dessota de la llengua, es fa tro l’arbre de saliva de les libacions. Sota de la mar, els ossos de sal afonats dels vaixells; tot just és faula la torxa de silenci que s’alça com un diàleg de gebrada a les parpelles. Podria pensar en el paradís i respirar-lo, podria tallar les paraules i fer-les dansar damunt de la sang d’un temps que deixí de comptar: en realitat, al tercer dia continua el mateix antifaç i un antre de fèretres al meu pit. Del museu d’insectes, només els records del soroll dels jardins o, si de cas, un acordió d’espines cremant en el martiri d’un àncora rovellada.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





MUSEO




Justo en la fogata de sed, debajo de la lengua, se hace trueno el árbol de saliva de las libaciones. Debajo del mar, los huesos de sal hundidos de los barcos; apenas es fábula la antorcha de silencio que se yergue como un diálogo de escarcha en los párpados. Podría pensar en el paraíso y respirarlo, podría sajar las palabras y hacerlas que dancen sobre la sangre de un tiempo que dejé de contar: en realidad, al tercer día sigue el mismo antifaz y un antro de féretros en mi pecho. Del museo de insectos, solo los recuerdos del ruido de los jardines o, si acaso, un acordeón de espinas ardiendo en el martirio de un ancla oxidada.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

lunes, 18 de mayo de 2020

FUTUR

Imagen FB de Pere Bessó





FUTUR




As through the hills I walked to view the hills and shamrock plain,
I stood awhile where nature smiles to view the rocks and streams,
On a matron fair I fixed my eyes beneath a fertile vale…
Lady Gregory




M’avance a les aigües contaminades i a aqueixa llibertat entre cadenes. En quina claveguera es materialitzarà l’esperança? En quina lluna negra miraran la llum els infants vinents? Camine amb les butxaques immòbils del buit i pelletes de terra a l'arrelam amb parets de por. Nous assassins espellaran les nostres ànsies fins al punt de no trobar cap sender, ni espai per a l’infinit. Serà una altra nit de crims i de nostàlgies persistents. Un singlot gegant apareix com la mar, bocins de tropells devoren el silenci: la fertilitat de la floridura s’albira en les finestres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





FUTURO





As through the hills I walked to view the hills and shamrock plain,
I stood awhile where nature smiles to view the rocks and streams,
On a matron fair I fixed my eyes beneath a fertile vale,…
Lady Gregory




Me anticipo a las aguas contaminadas y a esa libertad entre cadenas. ¿En qué cloaca se materializará la esperanza? ¿En qué luna negra mirarán la luz los niños venideros? Camino con los bolsillos inmóviles del vacío y champitas con paredes de miedo. Nuevos asesinos desollarán nuestras ansias al punto de no encontrar un sendero, ni espacio para el infinito. Será otra noche de crímenes y de nostalgias persistentes. Un hipo gigante aparece como el mar, pedazos de tropeles devoran el silencio: la fertilidad del moho se vislumbra en las ventanas.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga