lunes, 26 de agosto de 2019

ENMIG DEL VESTIGI

Imagen FB de Pere Bessó





ENMIG DEL VESTIGI




Sempre supose que enmig del vestigi la rosada és l’única salvació per als remordiments.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





EN MEDIO DEL VESTIGIO




Siempre supongo que en medio del vestigio el rocío es la única salvación para los remordimientos.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

PODRÍEM MORIR EN UN BES

Imagen FB de Pere Bessó





PODRÍEM MORIR EN UN BES




Podríem morir en un bes i també en el desdeny que ens prodiga el país podríem colpejar les paraules amb sang però preferesc la trashumància del teu melic a la muntanya de tendresa del sucre del teu entrecuix podríem ser només un cadàver en un país enrojolat a la nit o un silenci que ens arracone jo preferesc enverinar-me en el teu ventre i lletrejar el somni infinit de les teues cuixes potser bolcar-me en el sintagma de la teua boca com un amfibi d’escomeses circulars.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





PODRÍAMOS MORIR EN UN BESO




Podríamos morir en un beso y también en el desdén que nos prodiga el país podríamos golpear las palabras con sangre pero prefiero la trashumancia de tu ombligo a la montaña de ternura del azúcar de tus entrepiernas podríamos ser sólo un cadáver en un país sonrojado por la noche o un silencio que nos arrincone yo prefiero envenenarme en tu vientre y deletrear el infinito sueño de tus muslos quizás volcarme en el sintagma de tu boca como un anfibio de embestidas circulares.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

domingo, 25 de agosto de 2019

ABANS, EL REVERS DELS JARDINS

Imagen FB de Pere Bessó





ABANS, EL REVERS DELS JARDINS




Always too eager for the future,
We pick up bad habits of expectancy.
Philip Larkin




Abans el revers dels jardins dessagnant-se en cadascuna
de les fulles de l’aire retingut en la gola
Abans el gra d’esperança apurava els bulls quotidians
Abans i ara el fuet de la fam com a taula i sobretaula
Abans creixia l’aire al meu pit mentre la meua dona atiava
el foc amb l’aroma de bosc
Abans i ara la pedra fatigada de les ombres i el vell foc
de la llum en el ràfec del temps dels eucaliptus
Abans la brea de pell enfollida en les meues mans d’artesà
Ara un aire de punyals en l’olfacte els troncs secs
de l’espetec la marxa acomiadant-se del món que vivim
Ara la gebrada il·lumina les cases i els amants joves
quan el magma del caos escriu els seus propis estatuts
Ara les meues mans només obrin el teler de la nit
i baixen a foscos sospirs de sucre i a segles d’escòria
Ara sé que la pols aixeca ciutats i les encega des de dins
No sé si demà serà el mateix tropell ultratjat de la vida
o una altra masmorra de fang o una altra ferreria de carbons.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ANTES, EL REVERSO DE LOS JARDINES




Always too eager for the future,
We pick up bad habits of expectancy.
Philip Larkin




Antes el reverso de los jardines desangrándose en cada una
de las hojas del aire retenido en la garganta
Antes el grano de esperanza apuraba los hervores cotidianos
Antes y ahora el látigo del hambre como mesa y sobremesa
Antes crecía el aire en mi pecho mientras mi mujer atizaba
el fuego con su aroma de bosque
Antes y ahora la piedra fatigada de las sombras y el viejo fuego
de la luz en el alero del tiempo de los eucaliptos
Antes la brea de piel enloquecida en mis manos de artesano
Ahora un aire de puñales en el olfato los troncos secos
de la estampida la marcha despidiéndose del mundo que vivimos
Ahora la escarcha ilumina las casas y a los amantes jóvenes
cuando el magma del caos escribe sus propios estatutos
Ahora mis manos sólo abren el telar de la noche
y bajan a oscuros suspiros de azúcar y a siglos de escoria
Ahora el polvo levanta ciudades y las enceguece desde adentro
No sé si mañana será el mismo tropel ultrajado de la vida
u otra mazmorra de fango u otra herrería de carbones.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

MÉS ENLLÀ DE LES MOSSEGADES DE LA SUOR

Imagen FB de Pere Bessó





MÉS ENLLÀ DE LES MOSSEGADES DE LA SUOR




Més enllà de les mossegades de la suor mentre dorm el balbuceig de la manta com un objecte volador: hi ha ací una pèrdua l’estació del bolic que no renuncia a la teua pell, encara que més enllà resten les distàncies i la mutació dels calfreds (d’aquesta terra només la crònica dels nostres cossos i la bresca del salvatgisme que ens dispersa) ací tancada la brasa en potets d’analgèsics mentre el país s’ompli de farsa i alguna dolçor de salms enllà vós amb els vostres ocells a les voreres del riu Tuolumne o en el desvari del Stanislaus National Forest.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





MÁS ALLÁ DE LAS MORDIDAS DEL SUDOR




Más allá de las mordidas del sudor mientras duermo el balbuceo de la cobija como un objeto volador: hay ahí un extravío la estación del petate que no renuncia a tu piel aunque más allá estén las distancias y la mutación de los escalofríos (de esta tierra sólo la crónica de nuestros cuerpos y el panal del salvajismo que nos dispersa) aquí encerrada la brasa en botecitos de analgésicos mientras el país se llena de farsa y algún dulzor de salmos allá vos con tus pájaros en las riberas del río Tuolumne o en el desvarío del Stanislaus National Forest.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga