DISTÀNCIA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

DISTÀNCIA

Quàntes llunes d’ací a les substàncies de l’olfacte? —Ja no importa jubilar-nos
en el camí: en tota distància, la fam d’horitzons i les vessants 
que ens dóna el cataclisme de les senderes.
(Un és cor i ardor enmig de tants claus, carn fugaç
en l’explosió de l’alé, esquerda que dibuixa el record i el pudor.)
En la ficció, l’ebrietat i les seues fantasies, els perdigons en les temples.
És que no es poden acurtar les distàncies restant dies a les pors,
llavant les paraules fosques,
esmolant el dic del rellotge, mossegant el fil de l’ànsia?
Què en diu, després de tot, la set implacable del vent?
—Ja per a la meua edat es fan estranyes les llavors: hui només puc respirar
l’inaprehensible i certificar l’aroma negre de les parets…

"Distància" d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

DISTANCIA

¿Cuántas lunas de aquí a las sustancias del olfato? —Ya no importa jubilarnos
en el camino: en toda distancia, el hambre de horizontes y las vertientes 
que nos da el cataclismo de los senderos.
(Uno es corazón y ardor en medio de tantos clavos, carne fugaz
en la explosión del aliento, grieta que dibuja el recuerdo y el pudor.)
En la ficción, la ebriedad y sus fantasías, los perdigones en las sienes.
¿Es que no se pueden acortar las distancias restándole días a los miedos,
lavando las palabras oscuras,
afilando el dique del reloj, mordiendo el filo del ansia?
¿Qué dice, después de todo, la sed implacable del viento?
—Ya para mi edad resultan extrañas las semillas: por hoy solo puedo respirar
lo inasible y certificar el aroma negro de las paredes…

Barataria, 11.V.2014

SILUETA

Imagen cogida de mirartegaleria.com

SILUETA

La llum, allà, on creixen les ninetes. (Damunt del llençol, la superfície
del teu cos, la rosada que furga entre els minuts.)
Acabe d’adonar-me que l’alé és el temps pòstum del meu món.

“Silueta” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

SILUETA

La luz, allí, donde crecen las pupilas. (Sobre la sábana, la superficie
de tu cuerpo, el rocío que hurga entre los minutos.)
Recién me doy cuenta que el aliento es el tiempo póstumo de mi mundo.

Barataria, 03.V.2014

TÚNEL

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

TÚNEL

La veu pregona en la versió dels somnis. Els ideogrames del temps,
les formes desdibuixades de les baldes i les manufactures.
Davant del camí adins dels ulls, les xifres de la molsa aferrades
a la llengua profètica dels espills.
(En la mercaderia dels deliris, els fetitxes consagrats del túnel.)
I les paraules amb les seues pinzellades d’abisme.
I el fil de la pobresa amb el seu pedrís esgavellat: ja m’he acostumat
a les poques monedes del carrer…

“Túnel” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

TÚNEL

La voz profunda en la versión de los sueños. Los ideogramas del tiempo,
las formas apenas de las aldabas y las manufacturas.
Ante el camino adentro de los ojos, las cifras del musgo aferradas
a la lengua profética de los espejos.
(En la mercancía de los delirios, los fetiches consagrados del túnel.)
Y las palabras con sus pinceladas de abismo.
Y el hilo de la pobreza con su poyetón destartalado: ya me he habituado
a las pocas monedas de la calle…

Barataria, 08.V.2014

RES ÉS TOT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

RES ÉS TOT

En la set cònica de les ombres, invisible l’alba, el no-res i els seus peus de buits.
Acabí en l’última lluna que dibuixà el grafit. Mosseguí la garlopa i l’olor de fusta, 
esmicolí les serradures en el rastell de les meues pluges: 
Només restà la indiferència negra de la sal i l’ocre del llenguatge en el calendari.
—Pots dir-me ara cap a on s’inclina el dialecte de la memòria
i cap a quin abandó l’onada dels murmuris?
El no-res és tota la meua comunió amb les harmòniques: sé que no hi ha pitjor
amfiteatre que les aixelles, ni càstig més greu que el designi. (De manera semblant,
m’esvanesc en les corbates de la ciutat, creue els cantons: deixe als altres
les lloances, el vademecum de les úlceres i l’herba del càncer.)
Jo continue quasibé invisible, netejant la palangana de l’alfabet.

“Res és tot” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

NADA ES TODO

En la sed cónica de las sombras, invisible el alba, la nada y sus pies de vacíos.
Acabé en la última luna que dibujó el grafito. Mordí la garlopa y el olor a madera, desmenucé el aserrín en el rastrillo de mis lluvias: 
solo quedó la indiferencia negra de la sal y el ocre del lenguaje en el calendario.
—¿Puedes decirme ahora hacia dónde se inclina el dialecto de la memoria
y hacia qué abandono el oleaje de los susurros?
La nada es mi toda comunión con las armónicas: sé que no hay peor
anfiteatro que las axilas, ni castigo más severo que el designio. (De forma tal,
me desvanezco en las corbatas de la ciudad, cruzo las esquinas: dejo a otros
las alabanzas, el vademécum de las apostemas y el chichipince.)
Yo sigo casi invisible, limpiando el aguamanil del alfabeto.

Barataria, 22.IV.2014