Imagen cogida del FB de Pere Bessó
TÚNEL
La veu pregona en la versió dels somnis. Els ideogrames del
temps,
les formes desdibuixades de les baldes i les manufactures.
Davant del camí adins dels ulls, les xifres de la molsa aferrades
a la llengua profètica dels espills.
(En la mercaderia dels deliris, els fetitxes consagrats del túnel.)
I les paraules amb les seues pinzellades d’abisme.
I el fil de la pobresa amb el seu pedrís esgavellat: ja m’he acostumat
a les poques monedes del carrer…
les formes desdibuixades de les baldes i les manufactures.
Davant del camí adins dels ulls, les xifres de la molsa aferrades
a la llengua profètica dels espills.
(En la mercaderia dels deliris, els fetitxes consagrats del túnel.)
I les paraules amb les seues pinzellades d’abisme.
I el fil de la pobresa amb el seu pedrís esgavellat: ja m’he acostumat
a les poques monedes del carrer…
“Túnel” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ
TÚNEL
La voz profunda en la versión de los sueños. Los ideogramas del
tiempo,
las formas apenas de las aldabas y las manufacturas.
Ante el camino adentro de los ojos, las cifras del musgo aferradas
a la lengua profética de los espejos.
(En la mercancía de los delirios, los fetiches consagrados del túnel.)
Y las palabras con sus pinceladas de abismo.
Y el hilo de la pobreza con su poyetón destartalado: ya me he habituado
a las pocas monedas de la calle…
las formas apenas de las aldabas y las manufacturas.
Ante el camino adentro de los ojos, las cifras del musgo aferradas
a la lengua profética de los espejos.
(En la mercancía de los delirios, los fetiches consagrados del túnel.)
Y las palabras con sus pinceladas de abismo.
Y el hilo de la pobreza con su poyetón destartalado: ya me he habituado
a las pocas monedas de la calle…
Barataria, 08.V.2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario